Premis Nobel

Premis Nobel
Premi Nobel de literatura

1901: Sully Prudhomme. (En reconeixement especial a la seva composició poètica, la qual cosa dóna proves d’un elevat idealisme, una perfecció artística i una rara combinació de les qualitats tant del cor com l’intel·lecte).
1902: Theodor Mommsen. (El més grandiós mestre amb vida de l’art de l’escriptura històrica, amb una especial referència a la seva obra monumental, Història de Roma).
1903: Bjørnstjerne Bjørnson. (A manera de tribut a la seva poesia noble, magnífica i versàtil, la qual sempre s’ha distingit tant per la frescor de la seva inspiració com per la puresa rara del seu esperit).
1904: Fréderic Mistral (En reconeixement a l’originalitat fresca i inspiració veritable de la seva producció poètica, la qual reflecteix fidelment l’escenari natural i esperit nadiu de la seva gent, i, addicionalment, el seu treball significatiu com un filòleg provençal).
José Echegaray. (En reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, en una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol).
1905: Henryk Sienkiewicz. (Pels seus mèrits excel·lents com un escriptor èpic).
1906: Giosuè Carducci. (No només en consideració del seu aprenentatge profund i investigació crítica, sinó sobretot a manera de tribut a la seva energia creativa, frescor d’estil i força lírica que caracteritzen les seves peces mestres poètiques).
1907: Rudyard Kipling. (En consideració del seu poder d’observació, originalitat d’imaginació, virilitat d’idees i un talent extraordinari per a la narració que caracteritzen les creacions d’aquest autor famós a nivell mundial).
1908: Rudolf Christoph Eucken. (En reconeixement a la seva recerca fervorosa de la veritat, el seu poder penetrant de pensament, el seu ampli rang de visió i la calidesa i la força en la presentació amb la qual, en els seus nombrosos treballs, ha reivindicat i desenvolupat una filosofia idealista de la vida).
1909: Selma Lagerlöf. (En apreciació del seu idealisme elevat, imaginació intensa i percepció espiritual que caracteritza els seus escrits).
1910: Paul von Heyse. (Com a tribut a l’art consumat, perdurant amb idealisme, el qual ha demostrat al llarg de la seva llarga carrera productiva com un poeta líric, dramaturg, novel·lista i escriptor de novel·les curtes ben conegudes a nivell mundial).
1911: Maurice Maeterlink. (En reconeixement a les seves activitats literàries multilaterals, i especialment de les seves obres dramàtiques, que es distingeixen per una riquesa d’imaginació i una fantasia poètica, la qual revela, de vegades amb l’aspecte d’un conte de fades, una profunda inspiració, mentre atreuen els propis sentiments dels lectors i estimulen la seva imaginació d’una forma misteriosa).
1912: Gerhart Hauptmann. (Principalment en apreciació de la seva producció fructífera, variada i excel·lent en el camp de l’art dramàtic).
1913: Rabindranath Tagore. (A causa del seu vers profundament sensitiu, fresc i bonic, amb el qual, amb una destresa consumada, ha creat el seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules en anglès, una part de la literatura d’Occident).
1914: (No entregat a causa de la Primera Guerra Mundial).
1915: Romain Rolland. (A manera de tribut a l’idealisme elevat de la seva producció literària i a la simpatia i amor de la veritat amb la qual ha descrit diferents tipus d’éssers humans).
1916: Verner von Heidenstam. (En reconeixement a la seva importància com el principal representant d’una nova era en la nostra literatura).
1917: Karl Adolph Gjellerup. (Per la seva poesia variada i rica, que es troba inspirada per ideals grandiosos).
Henrik Pontoppidan. (Per les seves descripcions autèntiques de la vida d’avui en dia a Dinamarca).
1918: (No entregat a causa de la Primera Guerra Mundial).
1919: Carl Spitteler. (En apreciació especial de la seva èpica obra, Olympian Spring).
1920: Knut Hamsun. (Per la seva monumental obra, Growth of the Soil).
1921: Anatole France. (En reconeixement als seus brillants èxits literaris, que es caracteritzen per una noblesa d’estil, una profunda simpatia humana, elegància i un temperament gal veritable).
1922: Jacinto Benavente. (Per la feliç manera en què ha continuat les tradicions il·lustres del drama espanyol).
1923: William Butler Yeats. (Per la seva poesia sempre inspirada, la qual brinda expressió a l’esperit d’una nació sencera d’una forma altament artística).
1924: Wladyslaw Reymont. (Per la seva gran èpica nacional, The Peasants).
1925: George Bernard Shaw. (Pel seu treball que està marcat tant per idealisme com per humanitat i la seva sàtira estimulant que sovint es troba infosa amb una singular bellesa poètica).
1926: Grazia Deledda. (Pels seus inspirats escrits idealistes que, amb una claredat plàstica, descriuen la vida a la seva illa natal i,, amb profunditat i simpatia fan front als problemes humans en general).
1927: Henri Bergson. (En reconeixement a les seves idees riques i vitalitzants i l’habilitat brillant amb la qual s’han presentat).
1928: Sigrid Undset. (Principalment per les seves poderoses descripcions de la vida al Nord durant l’edat mitjana).
1929: Thomas Mann. (Principalment per la seva grandiosa novel·la, Els Buddenbrook, la qual ha guanyat un reconeixement contínuament creixent com una de les obres clàssiques de la literatura contemporània).
1930: Sinclair Lewis. (Pel seu art vigorós i gràfic de la descripció i la seva capacitat per crear, amb enginy i humor, nous tipus de personatges).
1931: Erik Axel Karlfeldt. (A la poesia d’Erik Axel Karlfeld).
1932: John Galsworthy. (Pel seu distingit art de narració que pren la seva forma més elevada en The Forsyte Saga).
1933: Ivan Bunin. (Per l’art estricte amb el que ha portat a terme la tradició clàssica russa en l’escriptura en prosa).
1934: Luigi Pirandello. (Per la seva reactivació audaç i enginyosa de l’art dramàtic i escènic).
1935: (No entregat).
1936: Eugene O’neill. (Per les poderoses, honestes i profundes emocions percebudes en les seves obres dramàtiques, que representen un concepte original de tragèdia).
1937: Roger Martin du Gard. (Pel poder artístic i la veritat amb els quals ha representat els conflictes humans, així com alguns aspectes fonamentals de la vida contemporània en el seu cicle de novel·les Les Thibault).
1938: Pearl S. Buck. (Per les seves descripcions riques i veritablement èpiques de la vida camperola a la Xina i per les seves obres mestres biogràfiques).
1939: Frans Eemil Sillanpää. (Pel seu profund coneixement dels camperols del seu país i l’art exquisit amb què ha retratat la seva forma de vida i la seva relació amb la Natura).
1940: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1941: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1942: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1943: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1944: Johannes Vilhelm Jensen. (Per la força rara i la fertilitat de la seva imaginació poètica amb què es combina una curiositat intel lectual d’ampli abast i un estil audaç i frescament creatiu).
1945: Gabriela Mistral. (Per la seva poesia lírica que, inspirada per poderoses emocions, ha convertit el seu nom en un símbol de les aspiracions idealistes de tot el món llatinoamericà).
1946: Hermann Hesse. (Pels seus escrits inspirats que, en créixer en gosadia i penetració, exemplifiquen clàssics ideals humanitaris i altes qualitats d’estil).
1947: André Gide. (Pels seus escrits comprensius i artísticament significatius, en què els problemes humans i les condicions (de vida) s’han presentat amb un amor sense por de la veritat i una perspicàcia psicològica aguda).
1948: T. S. Eliot. (Per la seva contribució excel·lent i pionera a la poesia d’avui dia).
1949: William Faulkner. (Per la seva poderosa i artísticament única contribució a la novel·la contemporània nord-americana).
1950: Bertrand Russell. (En reconeixement dels seus escrits variats i significatius en els que defensa els ideals humanitaris i la llibertat de pensament).
1951: Pär Lagerkvist. (Pel vigor artístic i la veritable independència de ment amb els quals intenta, en la seva poesia, trobar les respostes a les eternes preguntes que confronten la humanitat).
1952: François Mauriac. (Per al discerniment profundament espiritual i la intensitat artística amb els que ha penetrat en les seves novel·les el drama de la vida humana).
1953: Winston Churchill. (Pel seu domini de les descripcions biogràfiques i històriques així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans exaltats).
1954: Ernest Hemingway. (Pel seu domini de l’art de la narrativa, més recentment demostrada en El vell i el mar, i per la influència que ha exercit en l’estil contemporani).
1955: Halladór Laxness. (Pel seu vívid poder èpic amb el qual ha renovat el gran art narratiu d’Islàndia).
1956: Juan Ramón Jiménez. (Per la seva poesia lírica, que, en castellà, constitueix un exemple d’elevat esperit i puresa artística).
1957: Albert Camus. (Per la seva important producció literària, que amb una serietat clarivident il·lumina els problemes de la consciència humana en la nostra època).
1958: Boris Pasternak. (Pel seu important èxit tant en la poesia lírica contemporània com en el camp de les grandioses tradicions èpiques russes).
1959: Salvatore Quasimodo. (Per la seva poesia lírica, que, amb un foc clàssic, expressa la tràgica experiència de vida en els nostres temps).
1960: Saint-John Perse. (Pel vol a l’alça i les imatges evocadores de la seva poesia que, en un aspecte visionari, reflecteix les condicions dels nostres temps).
1961: Ivo Andrić. (Per la força èpica amb la qual ha traçat temes i representat destins humans extrets de la història del seu país).
1962: John Steinbeck. (Pels seus escrits realistes i imaginatius, combinats de manera que incorporen un humor simpàtic i una percepció social entusiasta).
1963: Giorgos Seferis. (Pels seus escrits lírics eminents, inspirats per un sentiment profund per l’univers cultural hel·lènic).
1964: Jean-Paul Sartre. (Per la seva obra que, rica en idees i plena de l’esperit de llibertat i la recerca de la veritat, ha exercit una influència de gran abast en la nostra època).
1965: Mikhaïl Xólokhov. (Per el poder artístic i la integritat amb la que, en la seva epopeia del Don, ha donat expressió a una fase històrica en la vida del poble rus).
1966: Shmuel Yosef Agnon. (Pel seu art profundament narratiu amb tòpics característics de la vida del poble jueu).
Nelly Sachs. (Pels seus excel·lents escrits lírics i dramàtics, que interpreten el destí d’Israel amb una força commovedora).
1967: Miguel Ángel Asturias. (Pels seus èxits literaris vius, fortament arrelats en els trets nacionals i les tradicions dels pobles indígenes d’Amèrica Llatina).
1968: Kawabata Yasunari. (Per la seva mestria narrativa, que expressa amb gran sensibilitat l’essència de la ment japonesa).
1969: Samuel Beckett. (Per la seva escriptura, que, en les noves formes de la novel·la i el drama, adquireix la seva elevació en la misèria de l’home modern).
1970: Alexandr Solzhenitsyn. (Per la força ètica amb la qual ha perseguit les tradicions indispensables de la literatura russa).
1971: Pablo Neruda. (Per una poesia que amb l’acció d’una força elemental dóna vida a la destinació i els somnis d’un continent).
1972: Heinrich Böll. (Pels seus escrits que, a través la combinació d’una àmplia perspectiva sobre el seu temps i una habilitat sensible en la caracterització, han contribuït a la renovació de la literatura alemanya).
1973: Patrick White. (Per un art narratiu èpic i psicològic que ha introduït un nou continent en la literatura).
1974: Eyvind Johnson. (Per un art narratiu, previsor a les terres i les edats, en el servei de la llibertat).
Harry Martinson. (Pels escrits que atrapen la gota de rosada i reflecteixen el cosmos).
1975: Eugenio Montale. (Per la seva poesia distintiva que, amb gran sensibilitat artística, ha interpretat els valors humans sota el signe d’una visió de la vida sense il·lusions).
1976: Saul Bellow. (Per la comprensió humana i l’anàlisi subtil de la cultura contemporània que es combinen en la seva obra).
1977: Vicente Aleixandre. (Per una creativa escriptura poètica que il·lumina la condició de l’home en el cosmos i en la societat actual, alhora que representa la gran renovació de les tradicions de la poesia espanyola entre guerres).
1978: Isaac Bashebis Singer. (Pel seu art narratiu apassionat que, amb arrels en una tradició cultural jueva polonesa, porten a la vida les condicions humanes universals).
1979: Odysseas Elytis. (Per la seva poesia, que, en el context de la tradició grega, descriu amb força sensual i amb lucidesa intel·lectual la lluita de l’home contemporani per la llibertat i la creativitat).
1980: Czesaw Milosz. (Amb una lucidesa no comprometedora descriu la condició exposada l’home en un món de conflictes greus).
1981: Elias Canetti. (Per escrits marcats per una visió àmplia, una gran quantitat d’idees i una força artística).
1982: Gabriel García Márquez. (Per les seves novel·les i històries curtes, en les quals el fantàstic i el real es combinen en un món ricament compost d’imaginació, el que reflecteix la vida i els conflictes d’un continent).
1983: William Golding. (Per les seves novel·les que, amb la perspicàcia de l’art narratiu realista i la diversitat i universalitat del mite, il·lumina la condició humana en el món d’avui dia).
1984: Jaroslav Seifert. (Per la seva poesia, que dotada amb frescor i una inventiva rica, proporciona una imatge alliberadora de l’esperit indomable i la versatilitat de l’home).
1985: Claude Simon. (En la seva novel·la combina la creativitat del poeta i del pintor amb una profunda consciència del temps en la representació de la condició humana).
1986: Wole Soyinka. (En una perspectiva cultural àmplia i amb matisos poètics, innova el drama de l’existència).
1987: Joseph Brodsky. (Per una autoria que tot ho abasta, imbuïda amb claredat de pensament i intensitat poètica).
1988: Naghib Mahfouz. (A través d’obres riques en matisos -amb la visió d’un futur realista, i suggestivament ambigua- ha format un art narratiu àrab que s’aplica a tota la humanitat).
1989: Camilo José Cela. (Per una prosa rica i intensa que amb una compassió moderada forma una visió desafiadora de la vulnerabilitat de l’home).
1990: Octavio Paz. (Per una apassionada escriptura amb amplis horitzons, caracteritzada per la intel·ligència sensorial i la integritat humanística).
1991: Nadine Gordimer. (A través de la seva escriptura èpica magnífica -en paraules d’Alfred Nobel- ha estat de gran benefici per a la humanitat).
1992: Derek Walcott. (Per una obra poètica de gran lluminositat, sustentada per una visió històrica, sent el resultat d’un compromís multicultural).
1993: Toni Morrison. (En novel·les caracteritzades per la força visionària i el sentit poètic dóna vida a un aspecte essencial de la realitat nord-americana).
1994: Oe Kenzaburo. (Amb força poètica crea un món imaginari, on es condensen la vida i el mite per formar una imatge desconcertant de la condició humana d’avui dia).
1995: Seamus Heaney. (Per les obres d’una bellesa lírica i una profunditat ètica, que exalten miracles diaris i vides passades).
1996: Wislawa Szymbroska. (Per la seva poesia que amb precisió irònica permet que els contextos històric i biològic surtin a la llum en els fragments de la realitat humana).
1997: Dario Fo. (Per emular els bufons de l’edat mitjana en l’autoritat flagel·lant i per defensar la dignitat dels oprimits).
1998: José Saramago. (Amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia, contínuament ens permet copsar una realitat esquiva).
1999: Günter Grass. (Les juganeres faules negres retraten la cara oblidat de la història).
2000: Gao Xingjian. (Per una obra de validesa universal, amb punts de vista penetrants i enginy lingüístic, ha obert nous camins per a la novel·la i el teatre xinesos).
2001: V. S. Naipaul. (Per haver unit la preceptiva narrativa i el control incorruptible en obres que ens obliguen a veure la presència d’històries suprimides).
2002: Imre Kertész. (Per una redacció que confirma l’experiència fràgil de l’individu contra l’arbitrarietat bàrbara de la història).
2003: John Maxwell Coetzee. (En innombrables disfresses retrata la sorprenent implicació d’un foraster).
2004: Elfriede Jelinek. (Pel seu flux musical de veus i contra-veus en novel·les i obres teatrals que, amb extraordinari zel lingüístic, revelen l’absurd dels clixés de la societat i el seu poder subjugant).
2005: Harold Pinter. (En les seves obres descobreix el precipici sota una xerrada quotidiana i obliga l’accés als espais tancats de l’opressió).
2006: Orhan Pamuk. (En la recerca de l’ànima malenconiosa de la seva ciutat natal ha descobert nous símbols per al xoc i l’entrellaçament de cultures).
2007: Doris Lessing. (La narradora èpica de l’experiència femenina qui, amb escepticisme, ardor i poder visionaris, s’ha sotmès a una civilització dividida a l’escrutini).
2008: Jean-Marie Gustave Le Clézio. (Escriptor de noves desviacions, aventures poètiques i èxtasi sensual, explorador d’una humanitat més enllà i per sota de la civilització regnant).
2009: Herta Müller. (Amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts).
2010: Mario Vargas Llosa. (Per la seva cartografia de les estructures de poder i les seves imatges mordaces de la resistència de l’individu, la rebel·lió i la derrota).
2011: Tomas Tranströmer. (Perquè a través de les seves imatges denses i translúcides ens permet l’accés a la realitat).
2012: Mo Yan. (Que amb realisme al·lucinatori combina el conte popular, la història i el contemporani).
2013: Alice Munro. (Una mestra del relat curt contemporani).
2014: Patrick Modiano. (Per l’art de la memòria amb la que ha evocat els més inabastables destins humans i descobert el món de l’ocupació).
2015: Svetlana Aleksiévitx. (Per la seva escriptura polifònica i perquè és un monument al patiment i al valor en els nostres temps).
2016: Bob Dylan. (Per haver creat dins la gran tradició de la música americana nous tipus d’expressió poètica).
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s