Premis Nobel

Premis Nobel
Premi Nobel de literatura

1901: Sully Prudhomme. (En reconeixement especial a la seva composició poètica, la qual cosa dóna proves d’un elevat idealisme, una perfecció artística i una rara combinació de les qualitats tant del cor com l’intel·lecte).
1902: Theodor Mommsen. (El més grandiós mestre amb vida de l’art de l’escriptura històrica, amb una especial referència a la seva obra monumental, Història de Roma).
1903: Bjørnstjerne Bjørnson. (A manera de tribut a la seva poesia noble, magnífica i versàtil, la qual sempre s’ha distingit tant per la frescor de la seva inspiració com per la puresa rara del seu esperit).
1904: Frederic Mistral (En reconeixement a l’originalitat fresca i inspiració veritable de la seva producció poètica, la qual reflecteix fidelment l’escenari natural i esperit nadiu de la seva gent, i, addicionalment, el seu treball significatiu com un filòleg provençal).
José Echegaray. (En reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, en una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol).
1905: Henryk Sienkiewicz. (Pels seus mèrits excel·lents com un escriptor èpic).
1906: Giosuè Carducci. (No només en consideració del seu aprenentatge profund i investigació crítica, sinó sobretot a manera de tribut a la seva energia creativa, frescor d’estil i força lírica que caracteritzen les seves peces mestres poètiques).
1907: Rudyard Kipling. (En consideració del seu poder d’observació, originalitat d’imaginació, virilitat d’idees i un talent extraordinari per a la narració que caracteritzen les creacions d’aquest autor famós a nivell mundial).
1908: Rudolf Christoph Eucken. (En reconeixement a la seva recerca fervorosa de la veritat, el seu poder penetrant de pensament, el seu ampli rang de visió i la calidesa i la força en la presentació amb la qual, en els seus nombrosos treballs, ha reivindicat i desenvolupat una filosofia idealista de la vida).
1909: Selma Lagerlöf. (En apreciació del seu idealisme elevat, imaginació intensa i percepció espiritual que caracteritza els seus escrits).
1910: Paul von Heyse. (Com a tribut a l’art consumat, perdurant amb idealisme, el qual ha demostrat al llarg de la seva llarga carrera productiva com un poeta líric, dramaturg, novel·lista i escriptor de novel·les curtes ben conegudes a nivell mundial).
1911: Maurice Maeterlink. (En reconeixement a les seves activitats literàries multilaterals, i especialment de les seves obres dramàtiques, que es distingeixen per una riquesa d’imaginació i una fantasia poètica, la qual revela, de vegades amb l’aspecte d’un conte de fades, una profunda inspiració, mentre atreuen els propis sentiments dels lectors i estimulen la seva imaginació d’una forma misteriosa).
1912: Gerhart Hauptmann. (Principalment en apreciació de la seva producció fructífera, variada i excel·lent en el camp de l’art dramàtic).
1913: Rabindranath Tagore. (A causa del seu vers profundament sensitiu, fresc i bonic, amb el qual, amb una destresa consumada, ha creat el seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules en anglès, una part de la literatura d’Occident).
1914: (No entregat a causa de la Primera Guerra Mundial).
1915: Romain Rolland. (A manera de tribut a l’idealisme elevat de la seva producció literària i a la simpatia i amor de la veritat amb la qual ha descrit diferents tipus d’éssers humans).
1916: Verner von Heidenstam. (En reconeixement a la seva importància com el principal representant d’una nova era en la nostra literatura).
1917: Karl Adolph Gjellerup. (Per la seva poesia variada i rica, que es troba inspirada per ideals grandiosos).
Henrik Pontoppidan. (Per les seves descripcions autèntiques de la vida d’avui en dia a Dinamarca).
1918: (No entregat a causa de la Primera Guerra Mundial).
1919: Carl Spitteler. (En apreciació especial de la seva èpica obra, Olympian Spring).
1920: Knut Hamsun. (Per la seva monumental obra, Growth of the Soil).
1921: Anatole France. (En reconeixement als seus brillants èxits literaris, que es caracteritzen per una noblesa d’estil, una profunda simpatia humana, elegància i un temperament gal veritable).
1922: Jacinto Benavente. (Per la feliç manera en què ha continuat les tradicions il·lustres del drama espanyol).
1923: William Butler Yeats. (Per la seva poesia sempre inspirada, la qual brinda expressió a l’esperit d’una nació sencera d’una forma altament artística).
1924: Wladyslaw Reymont. (Per la seva gran èpica nacional, The Peasants).
1925: George Bernard Shaw. (Pel seu treball que està marcat tant per idealisme com per humanitat i la seva sàtira estimulant que sovint es troba infosa amb una singular bellesa poètica).
1926: Grazia Deledda. (Pels seus inspirats escrits idealistes que, amb una claredat plàstica, descriuen la vida a la seva illa natal i,, amb profunditat i simpatia fan front als problemes humans en general).
1927: Henri Bergson. (En reconeixement a les seves idees riques i vitalitzants i l’habilitat brillant amb la qual s’han presentat).
1928: Sigrid Undset. (Principalment per les seves poderoses descripcions de la vida al Nord durant l’edat mitjana).
1929: Thomas Mann. (Principalment per la seva grandiosa novel·la, Els Buddenbrook, la qual ha guanyat un reconeixement contínuament creixent com una de les obres clàssiques de la literatura contemporània).
1930: Sinclair Lewis. (Pel seu art vigorós i gràfic de la descripció i la seva capacitat per crear, amb enginy i humor, nous tipus de personatges).
1931: Erik Axel Karlfeldt. (A la poesia d’Erik Axel Karlfeld).
1932: John Galsworthy. (Pel seu distingit art de narració que pren la seva forma més elevada en The Forsyte Saga).
1933: Ivan Bunin. (Per l’art estricte amb el que ha portat a terme la tradició clàssica russa en l’escriptura en prosa).
1934: Luigi Pirandello. (Per la seva reactivació audaç i enginyosa de l’art dramàtic i escènic).
1935: (No entregat).
1936: Eugene O’neill. (Per les poderoses, honestes i profundes emocions percebudes en les seves obres dramàtiques, que representen un concepte original de tragèdia).
1937: Roger Martin du Gard. (Pel poder artístic i la veritat amb els quals ha representat els conflictes humans, així com alguns aspectes fonamentals de la vida contemporània en el seu cicle de novel·les Les Thibault).
1938: Pearl S. Buck. (Per les seves descripcions riques i veritablement èpiques de la vida camperola a la Xina i per les seves obres mestres biogràfiques).
1939: Frans Eemil Sillanpää. (Pel seu profund coneixement dels camperols del seu país i l’art exquisit amb què ha retratat la seva forma de vida i la seva relació amb la Natura).
1940: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1941: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1942: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1943: (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial).
1944: Johannes Vilhelm Jensen. (Per la força rara i la fertilitat de la seva imaginació poètica amb què es combina una curiositat intel lectual d’ampli abast i un estil audaç i frescament creatiu).
1945: Gabriela Mistral. (Per la seva poesia lírica que, inspirada per poderoses emocions, ha convertit el seu nom en un símbol de les aspiracions idealistes de tot el món llatinoamericà).
1946: Hermann Hesse. (Pels seus escrits inspirats que, en créixer en gosadia i penetració, exemplifiquen clàssics ideals humanitaris i altes qualitats d’estil).
1947: André Gide. (Pels seus escrits comprensius i artísticament significatius, en què els problemes humans i les condicions (de vida) s’han presentat amb un amor sense por de la veritat i una perspicàcia psicològica aguda).
1948: T. S. Eliot. (Per la seva contribució excel·lent i pionera a la poesia d’avui dia).
1949: William Faulkner. (Per la seva poderosa i artísticament única contribució a la novel·la contemporània nord-americana).
1950: Bertrand Russell. (En reconeixement dels seus escrits variats i significatius en els que defensa els ideals humanitaris i la llibertat de pensament).
1951: Pär Lagerkvist. (Pel vigor artístic i la veritable independència de ment amb els quals intenta, en la seva poesia, trobar les respostes a les eternes preguntes que confronten la humanitat).
1952: François Mauriac. (Per al discerniment profundament espiritual i la intensitat artística amb els que ha penetrat en les seves novel·les el drama de la vida humana).
1953: Winston Churchill. (Pel seu domini de les descripcions biogràfiques i històriques així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans exaltats).
1954: Ernest Hemingway. (Pel seu domini de l’art de la narrativa, més recentment demostrada en El vell i el mar, i per la influència que ha exercit en l’estil contemporani).
1955: Halladór Laxness. (Pel seu vívid poder èpic amb el qual ha renovat el gran art narratiu d’Islàndia).
1956: Juan Ramón Jiménez. (Per la seva poesia lírica, que, en castellà, constitueix un exemple d’elevat esperit i puresa artística).
1957: Albert Camus. (Per la seva important producció literària, que amb una serietat clarivident il·lumina els problemes de la consciència humana en la nostra època).
1958: Boris Pasternak. (Pel seu important èxit tant en la poesia lírica contemporània com en el camp de les grandioses tradicions èpiques russes).
1959: Salvatore Quasimodo. (Per la seva poesia lírica, que, amb un foc clàssic, expressa la tràgica experiència de vida en els nostres temps).
1960: Saint-John Perse. (Pel vol a l’alça i les imatges evocadores de la seva poesia que, en un aspecte visionari, reflecteix les condicions dels nostres temps).
1961: Ivo Andrić. (Per la força èpica amb la qual ha traçat temes i representat destins humans extrets de la història del seu país).
1962: John Steinbeck. (Pels seus escrits realistes i imaginatius, combinats de manera que incorporen un humor simpàtic i una percepció social entusiasta).
1963: Giorgos Seferis. (Pels seus escrits lírics eminents, inspirats per un sentiment profund per l’univers cultural hel·lènic).
1964: Jean-Paul Sartre. (Per la seva obra que, rica en idees i plena de l’esperit de llibertat i la recerca de la veritat, ha exercit una influència de gran abast en la nostra època).
1965: Mikhaïl Xólokhov. (Per el poder artístic i la integritat amb la que, en la seva epopeia del Don, ha donat expressió a una fase històrica en la vida del poble rus).
1966: Shmuel Yosef Agnon. (Pel seu art profundament narratiu amb tòpics característics de la vida del poble jueu).
Nelly Sachs. (Pels seus excel·lents escrits lírics i dramàtics, que interpreten el destí d’Israel amb una força commovedora).
1967: Miguel Ángel Asturias. (Pels seus èxits literaris vius, fortament arrelats en els trets nacionals i les tradicions dels pobles indígenes d’Amèrica Llatina).
1968: Kawabata Yasunari. (Per la seva mestria narrativa, que expressa amb gran sensibilitat l’essència de la ment japonesa).
1969: Samuel Beckett. (Per la seva escriptura, que, en les noves formes de la novel·la i el drama, adquireix la seva elevació en la misèria de l’home modern).
1970: Alexandr Solzhenitsyn. (Per la força ètica amb la qual ha perseguit les tradicions indispensables de la literatura russa).
1971: Pablo Neruda. (Per una poesia que amb l’acció d’una força elemental dóna vida a la destinació i els somnis d’un continent).
1972: Heinrich Böll. (Pels seus escrits que, a través la combinació d’una àmplia perspectiva sobre el seu temps i una habilitat sensible en la caracterització, han contribuït a la renovació de la literatura alemanya).
1973: Patrick White. (Per un art narratiu èpic i psicològic que ha introduït un nou continent en la literatura).
1974: Eyvind Johnson. (Per un art narratiu, previsor a les terres i les edats, en el servei de la llibertat).
Harry Martinson. (Pels escrits que atrapen la gota de rosada i reflecteixen el cosmos).
1975: Eugenio Montale. (Per la seva poesia distintiva que, amb gran sensibilitat artística, ha interpretat els valors humans sota el signe d’una visió de la vida sense il·lusions).
1976: Saul Bellow. (Per la comprensió humana i l’anàlisi subtil de la cultura contemporània que es combinen en la seva obra).
1977: Vicente Aleixandre. (Per una creativa escriptura poètica que il·lumina la condició de l’home en el cosmos i en la societat actual, alhora que representa la gran renovació de les tradicions de la poesia espanyola entre guerres).
1978: Isaac Bashebis Singer. (Pel seu art narratiu apassionat que, amb arrels en una tradició cultural jueva polonesa, porten a la vida les condicions humanes universals).
1979: Odysseas Elytis. (Per la seva poesia, que, en el context de la tradició grega, descriu amb força sensual i amb lucidesa intel·lectual la lluita de l’home contemporani per la llibertat i la creativitat).
1980: Czesaw Milosz. (Amb una lucidesa no comprometedora descriu la condició exposada l’home en un món de conflictes greus).
1981: Elias Canetti. (Per escrits marcats per una visió àmplia, una gran quantitat d’idees i una força artística).
1982: Gabriel García Márquez. (Per les seves novel·les i històries curtes, en les quals el fantàstic i el real es combinen en un món ricament compost d’imaginació, el que reflecteix la vida i els conflictes d’un continent).
1983: William Golding. (Per les seves novel·les que, amb la perspicàcia de l’art narratiu realista i la diversitat i universalitat del mite, il·lumina la condició humana en el món d’avui dia).
1984: Jaroslav Seifert. (Per la seva poesia, que dotada amb frescor i una inventiva rica, proporciona una imatge alliberadora de l’esperit indomable i la versatilitat de l’home).
1985: Claude Simon. (En la seva novel·la combina la creativitat del poeta i del pintor amb una profunda consciència del temps en la representació de la condició humana).
1986: Wole Soyinka. (En una perspectiva cultural àmplia i amb matisos poètics, innova el drama de l’existència).
1987: Joseph Brodsky. (Per una autoria que tot ho abasta, imbuïda amb claredat de pensament i intensitat poètica).
1988: Naghib Mahfouz. (A través d’obres riques en matisos -amb la visió d’un futur realista, i suggestivament ambigua- ha format un art narratiu àrab que s’aplica a tota la humanitat).
1989: Camilo José Cela. (Per una prosa rica i intensa que amb una compassió moderada forma una visió desafiadora de la vulnerabilitat de l’home).
1990: Octavio Paz. (Per una apassionada escriptura amb amplis horitzons, caracteritzada per la intel·ligència sensorial i la integritat humanística).
1991: Nadine Gordimer. (A través de la seva escriptura èpica magnífica -en paraules d’Alfred Nobel- ha estat de gran benefici per a la humanitat).
1992: Derek Walcott. (Per una obra poètica de gran lluminositat, sustentada per una visió històrica, sent el resultat d’un compromís multicultural).
1993: Toni Morrison. (En novel·les caracteritzades per la força visionària i el sentit poètic dóna vida a un aspecte essencial de la realitat nord-americana).
1994: Oe Kenzaburo. (Amb força poètica crea un món imaginari, on es condensen la vida i el mite per formar una imatge desconcertant de la condició humana d’avui dia).
1995: Seamus Heaney. (Per les obres d’una bellesa lírica i una profunditat ètica, que exalten miracles diaris i vides passades).
1996: Wislawa Szymbroska. (Per la seva poesia que amb precisió irònica permet que els contextos històric i biològic surtin a la llum en els fragments de la realitat humana).
1997: Dario Fo. (Per emular els bufons de l’edat mitjana en l’autoritat flagel·lant i per defensar la dignitat dels oprimits).
1998: José Saramago. (Amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia, contínuament ens permet copsar una realitat esquiva).
1999: Günter Grass. (Les juganeres faules negres retraten la cara oblidat de la història).
2000: Gao Xingjian. (Per una obra de validesa universal, amb punts de vista penetrants i enginy lingüístic, ha obert nous camins per a la novel·la i el teatre xinesos).
2001: V. S. Naipaul. (Per haver unit la preceptiva narrativa i el control incorruptible en obres que ens obliguen a veure la presència d’històries suprimides).
2002: Imre Kertész. (Per una redacció que confirma l’experiència fràgil de l’individu contra l’arbitrarietat bàrbara de la història).
2003: John Maxwell Coetzee. (En innombrables disfresses retrata la sorprenent implicació d’un foraster).
2004: Elfriede Jelinek. (Pel seu flux musical de veus i contra-veus en novel·les i obres teatrals que, amb extraordinari zel lingüístic, revelen l’absurd dels clixés de la societat i el seu poder subjugant).
2005: Harold Pinter. (En les seves obres descobreix el precipici sota una xerrada quotidiana i obliga l’accés als espais tancats de l’opressió).
2006: Orhan Pamuk. (En la recerca de l’ànima malenconiosa de la seva ciutat natal ha descobert nous símbols per al xoc i l’entrellaçament de cultures).
2007: Doris Lessing. (La narradora èpica de l’experiència femenina qui, amb escepticisme, ardor i poder visionaris, s’ha sotmès a una civilització dividida a l’escrutini).
2008: Jean-Marie Gustave Le Clézio. (Escriptor de noves desviacions, aventures poètiques i èxtasi sensual, explorador d’una humanitat més enllà i per sota de la civilització regnant).
2009: Herta Müller. (Amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts).
2010: Mario Vargas Llosa. (Per la seva cartografia de les estructures de poder i les seves imatges mordaces de la resistència de l’individu, la rebel·lió i la derrota).
2011: Tomas Tranströmer. (Perquè a través de les seves imatges denses i translúcides ens permet l’accés a la realitat).
2012: Mo Yan. (Que amb realisme al·lucinatori combina el conte popular, la història i el contemporani).
2013: Alice Munro. (Una mestra del relat curt contemporani).
2014: Patrick Modiano. (Per l’art de la memòria amb la que ha evocat els més inabastables destins humans i descobert el món de l’ocupació).
2015: Svetlana Aleksiévitx. (Per la seva escriptura polifònica i perquè és un monument al patiment i al valor en els nostres temps).
2016: Bob Dylan. (Per haver creat dins la gran tradició de la música americana nous tipus d’expressió poètica).
2017: Kazuo Ishiguro. (Qui, en les novel·les de gran força emocional, ha descobert l’abisme sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món).
2018: Posposat per ser lliurat juntament amb el de l’any 2019.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.