Premi Nobel de literatura
| 1901: | Sully Prudhomme. (En reconeixement especial a la seva composició poètica, la qual cosa dóna proves d’un elevat idealisme, una perfecció artística i una rara combinació de les qualitats tant del cor com l’intel·lecte). |
| 1902: | Theodor Mommsen. (El més grandiós mestre amb vida de l’art de l’escriptura històrica, amb una especial referència a la seva obra monumental, Història de Roma). |
| 1903: | Bjørnstjerne Bjørnson. (A manera de tribut a la seva poesia noble, magnífica i versàtil, la qual sempre s’ha distingit tant per la frescor de la seva inspiració com per la puresa rara del seu esperit). |
| 1904: | Frederic Mistral (En reconeixement a l’originalitat fresca i inspiració veritable de la seva producció poètica, la qual reflecteix fidelment l’escenari natural i esperit nadiu de la seva gent, i, addicionalment, el seu treball significatiu com un filòleg provençal). |
| José Echegaray. (En reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, en una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol). | |
| 1905: | Henryk Sienkiewicz. (Pels seus mèrits excel·lents com un escriptor èpic). |
| 1906: | Giosuè Carducci. (No només en consideració del seu aprenentatge profund i investigació crítica, sinó sobretot a manera de tribut a la seva energia creativa, frescor d’estil i força lírica que caracteritzen les seves peces mestres poètiques). |
| 1907: | Rudyard Kipling. (En consideració del seu poder d’observació, originalitat d’imaginació, virilitat d’idees i un talent extraordinari per a la narració que caracteritzen les creacions d’aquest autor famós a nivell mundial). |
| 1908: | Rudolf Christoph Eucken. (En reconeixement a la seva recerca fervorosa de la veritat, el seu poder penetrant de pensament, el seu ampli rang de visió i la calidesa i la força en la presentació amb la qual, en els seus nombrosos treballs, ha reivindicat i desenvolupat una filosofia idealista de la vida). |
| 1909: | Selma Lagerlöf. (En apreciació del seu idealisme elevat, imaginació intensa i percepció espiritual que caracteritza els seus escrits). |
| 1910: | Paul von Heyse. (Com a tribut a l’art consumat, perdurant amb idealisme, el qual ha demostrat al llarg de la seva llarga carrera productiva com un poeta líric, dramaturg, novel·lista i escriptor de novel·les curtes ben conegudes a nivell mundial). |
| 1911: | Maurice Maeterlink. (En reconeixement a les seves activitats literàries multilaterals, i especialment de les seves obres dramàtiques, que es distingeixen per una riquesa d’imaginació i una fantasia poètica, la qual revela, de vegades amb l’aspecte d’un conte de fades, una profunda inspiració, mentre atreuen els propis sentiments dels lectors i estimulen la seva imaginació d’una forma misteriosa). |
| 1912: | Gerhart Hauptmann. (Principalment en apreciació de la seva producció fructífera, variada i excel·lent en el camp de l’art dramàtic). |
| 1913: | Rabindranath Tagore. (A causa del seu vers profundament sensitiu, fresc i bonic, amb el qual, amb una destresa consumada, ha creat el seu pensament poètic, expressat en les seves pròpies paraules en anglès, una part de la literatura d’Occident). |
| 1914: | (No entregat a causa de la Primera Guerra Mundial). |
| 1915: | Romain Rolland. (A manera de tribut a l’idealisme elevat de la seva producció literària i a la simpatia i amor de la veritat amb la qual ha descrit diferents tipus d’éssers humans). |
| 1916: | Verner von Heidenstam. (En reconeixement a la seva importància com el principal representant d’una nova era en la nostra literatura). |
| 1917: | Karl Adolph Gjellerup. (Per la seva poesia variada i rica, que es troba inspirada per ideals grandiosos). |
| Henrik Pontoppidan. (Per les seves descripcions autèntiques de la vida d’avui en dia a Dinamarca). | |
| 1918: | (No entregat a causa de la Primera Guerra Mundial). |
| 1919: | Carl Spitteler. (En apreciació especial de la seva èpica obra, Olympian Spring). |
| 1920: | Knut Hamsun. (Per la seva monumental obra, Growth of the Soil). |
| 1921: | Anatole France. (En reconeixement als seus brillants èxits literaris, que es caracteritzen per una noblesa d’estil, una profunda simpatia humana, elegància i un temperament gal veritable). |
| 1922: | Jacinto Benavente. (Per la feliç manera en què ha continuat les tradicions il·lustres del drama espanyol). |
| 1923: | William Butler Yeats. (Per la seva poesia sempre inspirada, la qual brinda expressió a l’esperit d’una nació sencera d’una forma altament artística). |
| 1924: | Wladyslaw Reymont. (Per la seva gran èpica nacional, The Peasants). |
| 1925: | George Bernard Shaw. (Pel seu treball que està marcat tant per idealisme com per humanitat i la seva sàtira estimulant que sovint es troba infosa amb una singular bellesa poètica). |
| 1926: | Grazia Deledda. (Pels seus inspirats escrits idealistes que, amb una claredat plàstica, descriuen la vida a la seva illa natal i,, amb profunditat i simpatia fan front als problemes humans en general). |
| 1927: | Henri Bergson. (En reconeixement a les seves idees riques i vitalitzants i l’habilitat brillant amb la qual s’han presentat). |
| 1928: | Sigrid Undset. (Principalment per les seves poderoses descripcions de la vida al Nord durant l’edat mitjana). |
| 1929: | Thomas Mann. (Principalment per la seva grandiosa novel·la, Els Buddenbrook, la qual ha guanyat un reconeixement contínuament creixent com una de les obres clàssiques de la literatura contemporània). |
| 1930: | Sinclair Lewis. (Pel seu art vigorós i gràfic de la descripció i la seva capacitat per crear, amb enginy i humor, nous tipus de personatges). |
| 1931: | Erik Axel Karlfeldt. (A la poesia d’Erik Axel Karlfeld). |
| 1932: | John Galsworthy. (Pel seu distingit art de narració que pren la seva forma més elevada en The Forsyte Saga). |
| 1933: | Ivan Bunin. (Per l’art estricte amb el que ha portat a terme la tradició clàssica russa en l’escriptura en prosa). |
| 1934: | Luigi Pirandello. (Per la seva reactivació audaç i enginyosa de l’art dramàtic i escènic). |
| 1935: | (No entregat). |
| 1936: | Eugene O’neill. (Per les poderoses, honestes i profundes emocions percebudes en les seves obres dramàtiques, que representen un concepte original de tragèdia). |
| 1937: | Roger Martin du Gard. (Pel poder artístic i la veritat amb els quals ha representat els conflictes humans, així com alguns aspectes fonamentals de la vida contemporània en el seu cicle de novel·les Les Thibault). |
| 1938: | Pearl S. Buck. (Per les seves descripcions riques i veritablement èpiques de la vida camperola a la Xina i per les seves obres mestres biogràfiques). |
| 1939: | Frans Eemil Sillanpää. (Pel seu profund coneixement dels camperols del seu país i l’art exquisit amb què ha retratat la seva forma de vida i la seva relació amb la Natura). |
| 1940: | (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial). |
| 1941: | (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial). |
| 1942: | (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial). |
| 1943: | (No entregat a causa de la Segona Guerra Mundial). |
| 1944: | Johannes Vilhelm Jensen. (Per la força rara i la fertilitat de la seva imaginació poètica amb què es combina una curiositat intel lectual d’ampli abast i un estil audaç i frescament creatiu). |
| 1945: | Gabriela Mistral. (Per la seva poesia lírica que, inspirada per poderoses emocions, ha convertit el seu nom en un símbol de les aspiracions idealistes de tot el món llatinoamericà). |
| 1946: | Hermann Hesse. (Pels seus escrits inspirats que, en créixer en gosadia i penetració, exemplifiquen clàssics ideals humanitaris i altes qualitats d’estil). |
| 1947: | André Gide. (Pels seus escrits comprensius i artísticament significatius, en què els problemes humans i les condicions (de vida) s’han presentat amb un amor sense por de la veritat i una perspicàcia psicològica aguda). |
| 1948: | T. S. Eliot. (Per la seva contribució excel·lent i pionera a la poesia d’avui dia). |
| 1949: | William Faulkner. (Per la seva poderosa i artísticament única contribució a la novel·la contemporània nord-americana). |
| 1950: | Bertrand Russell. (En reconeixement dels seus escrits variats i significatius en els que defensa els ideals humanitaris i la llibertat de pensament). |
| 1951: | Pär Lagerkvist. (Pel vigor artístic i la veritable independència de ment amb els quals intenta, en la seva poesia, trobar les respostes a les eternes preguntes que confronten la humanitat). |
| 1952: | François Mauriac. (Per al discerniment profundament espiritual i la intensitat artística amb els que ha penetrat en les seves novel·les el drama de la vida humana). |
| 1953: | Winston Churchill. (Pel seu domini de les descripcions biogràfiques i històriques així com per la seva brillant oratòria en defensa dels valors humans exaltats). |
| 1954: | Ernest Hemingway. (Pel seu domini de l’art de la narrativa, més recentment demostrada en El vell i el mar, i per la influència que ha exercit en l’estil contemporani). |
| 1955: | Halladór Laxness. (Pel seu vívid poder èpic amb el qual ha renovat el gran art narratiu d’Islàndia). |
| 1956: | Juan Ramón Jiménez. (Per la seva poesia lírica, que, en castellà, constitueix un exemple d’elevat esperit i puresa artística). |
| 1957: | Albert Camus. (Per la seva important producció literària, que amb una serietat clarivident il·lumina els problemes de la consciència humana en la nostra època). |
| 1958: | Boris Pasternak. (Pel seu important èxit tant en la poesia lírica contemporània com en el camp de les grandioses tradicions èpiques russes). |
| 1959: | Salvatore Quasimodo. (Per la seva poesia lírica, que, amb un foc clàssic, expressa la tràgica experiència de vida en els nostres temps). |
| 1960: | Saint-John Perse. (Pel vol a l’alça i les imatges evocadores de la seva poesia que, en un aspecte visionari, reflecteix les condicions dels nostres temps). |
| 1961: | Ivo Andrić. (Per la força èpica amb la qual ha traçat temes i representat destins humans extrets de la història del seu país). |
| 1962: | John Steinbeck. (Pels seus escrits realistes i imaginatius, combinats de manera que incorporen un humor simpàtic i una percepció social entusiasta). |
| 1963: | Giorgos Seferis. (Pels seus escrits lírics eminents, inspirats per un sentiment profund per l’univers cultural hel·lènic). |
| 1964: | Jean-Paul Sartre. (Per la seva obra que, rica en idees i plena de l’esperit de llibertat i la recerca de la veritat, ha exercit una influència de gran abast en la nostra època). |
| 1965: | Mikhaïl Xólokhov. (Per el poder artístic i la integritat amb la que, en la seva epopeia del Don, ha donat expressió a una fase històrica en la vida del poble rus). |
| 1966: | Shmuel Yosef Agnon. (Pel seu art profundament narratiu amb tòpics característics de la vida del poble jueu). |
| Nelly Sachs. (Pels seus excel·lents escrits lírics i dramàtics, que interpreten el destí d’Israel amb una força commovedora). | |
| 1967: | Miguel Ángel Asturias. (Pels seus èxits literaris vius, fortament arrelats en els trets nacionals i les tradicions dels pobles indígenes d’Amèrica Llatina). |
| 1968: | Kawabata Yasunari. (Per la seva mestria narrativa, que expressa amb gran sensibilitat l’essència de la ment japonesa). |
| 1969: | Samuel Beckett. (Per la seva escriptura, que, en les noves formes de la novel·la i el drama, adquireix la seva elevació en la misèria de l’home modern). |
| 1970: | Alexandr Solzhenitsyn. (Per la força ètica amb la qual ha perseguit les tradicions indispensables de la literatura russa). |
| 1971: | Pablo Neruda. (Per una poesia que amb l’acció d’una força elemental dóna vida a la destinació i els somnis d’un continent). |
| 1972: | Heinrich Böll. (Pels seus escrits que, a través la combinació d’una àmplia perspectiva sobre el seu temps i una habilitat sensible en la caracterització, han contribuït a la renovació de la literatura alemanya). |
| 1973: | Patrick White. (Per un art narratiu èpic i psicològic que ha introduït un nou continent en la literatura). |
| 1974: | Eyvind Johnson. (Per un art narratiu, previsor a les terres i les edats, en el servei de la llibertat). |
| Harry Martinson. (Pels escrits que atrapen la gota de rosada i reflecteixen el cosmos). | |
| 1975: | Eugenio Montale. (Per la seva poesia distintiva que, amb gran sensibilitat artística, ha interpretat els valors humans sota el signe d’una visió de la vida sense il·lusions). |
| 1976: | Saul Bellow. (Per la comprensió humana i l’anàlisi subtil de la cultura contemporània que es combinen en la seva obra). |
| 1977: | Vicente Aleixandre. (Per una creativa escriptura poètica que il·lumina la condició de l’home en el cosmos i en la societat actual, alhora que representa la gran renovació de les tradicions de la poesia espanyola entre guerres). |
| 1978: | Isaac Bashebis Singer. (Pel seu art narratiu apassionat que, amb arrels en una tradició cultural jueva polonesa, porten a la vida les condicions humanes universals). |
| 1979: | Odysseas Elytis. (Per la seva poesia, que, en el context de la tradició grega, descriu amb força sensual i amb lucidesa intel·lectual la lluita de l’home contemporani per la llibertat i la creativitat). |
| 1980: | Czesaw Milosz. (Amb una lucidesa no comprometedora descriu la condició exposada l’home en un món de conflictes greus). |
| 1981: | Elias Canetti. (Per escrits marcats per una visió àmplia, una gran quantitat d’idees i una força artística). |
| 1982: | Gabriel García Márquez. (Per les seves novel·les i històries curtes, en les quals el fantàstic i el real es combinen en un món ricament compost d’imaginació, el que reflecteix la vida i els conflictes d’un continent). |
| 1983: | William Golding. (Per les seves novel·les que, amb la perspicàcia de l’art narratiu realista i la diversitat i universalitat del mite, il·lumina la condició humana en el món d’avui dia). |
| 1984: | Jaroslav Seifert. (Per la seva poesia, que dotada amb frescor i una inventiva rica, proporciona una imatge alliberadora de l’esperit indomable i la versatilitat de l’home). |
| 1985: | Claude Simon. (En la seva novel·la combina la creativitat del poeta i del pintor amb una profunda consciència del temps en la representació de la condició humana). |
| 1986: | Wole Soyinka. (En una perspectiva cultural àmplia i amb matisos poètics, innova el drama de l’existència). |
| 1987: | Joseph Brodsky. (Per una autoria que tot ho abasta, imbuïda amb claredat de pensament i intensitat poètica). |
| 1988: | Naghib Mahfouz. (A través d’obres riques en matisos -amb la visió d’un futur realista, i suggestivament ambigua- ha format un art narratiu àrab que s’aplica a tota la humanitat). |
| 1989: | Camilo José Cela. (Per una prosa rica i intensa que amb una compassió moderada forma una visió desafiadora de la vulnerabilitat de l’home). |
| 1990: | Octavio Paz. (Per una apassionada escriptura amb amplis horitzons, caracteritzada per la intel·ligència sensorial i la integritat humanística). |
| 1991: | Nadine Gordimer. (A través de la seva escriptura èpica magnífica -en paraules d’Alfred Nobel- ha estat de gran benefici per a la humanitat). |
| 1992: | Derek Walcott. (Per una obra poètica de gran lluminositat, sustentada per una visió històrica, sent el resultat d’un compromís multicultural). |
| 1993: | Toni Morrison. (En novel·les caracteritzades per la força visionària i el sentit poètic dóna vida a un aspecte essencial de la realitat nord-americana). |
| 1994: | Oe Kenzaburo. (Amb força poètica crea un món imaginari, on es condensen la vida i el mite per formar una imatge desconcertant de la condició humana d’avui dia). |
| 1995: | Seamus Heaney. (Per les obres d’una bellesa lírica i una profunditat ètica, que exalten miracles diaris i vides passades). |
| 1996: | Wislawa Szymbroska. (Per la seva poesia que amb precisió irònica permet que els contextos històric i biològic surtin a la llum en els fragments de la realitat humana). |
| 1997: | Dario Fo. (Per emular els bufons de l’edat mitjana en l’autoritat flagel·lant i per defensar la dignitat dels oprimits). |
| 1998: | José Saramago. (Amb paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia, contínuament ens permet copsar una realitat esquiva). |
| 1999: | Günter Grass. (Les juganeres faules negres retraten la cara oblidat de la història). |
| 2000: | Gao Xingjian. (Per una obra de validesa universal, amb punts de vista penetrants i enginy lingüístic, ha obert nous camins per a la novel·la i el teatre xinesos). |
| 2001: | V. S. Naipaul. (Per haver unit la preceptiva narrativa i el control incorruptible en obres que ens obliguen a veure la presència d’històries suprimides). |
| 2002: | Imre Kertész. (Per una redacció que confirma l’experiència fràgil de l’individu contra l’arbitrarietat bàrbara de la història). |
| 2003: | John Maxwell Coetzee. (En innombrables disfresses retrata la sorprenent implicació d’un foraster). |
| 2004: | Elfriede Jelinek. (Pel seu flux musical de veus i contra-veus en novel·les i obres teatrals que, amb extraordinari zel lingüístic, revelen l’absurd dels clixés de la societat i el seu poder subjugant). |
| 2005: | Harold Pinter. (En les seves obres descobreix el precipici sota una xerrada quotidiana i obliga l’accés als espais tancats de l’opressió). |
| 2006: | Orhan Pamuk. (En la recerca de l’ànima malenconiosa de la seva ciutat natal ha descobert nous símbols per al xoc i l’entrellaçament de cultures). |
| 2007: | Doris Lessing. (La narradora èpica de l’experiència femenina qui, amb escepticisme, ardor i poder visionaris, s’ha sotmès a una civilització dividida a l’escrutini). |
| 2008: | Jean-Marie Gustave Le Clézio. (Escriptor de noves desviacions, aventures poètiques i èxtasi sensual, explorador d’una humanitat més enllà i per sota de la civilització regnant). |
| 2009: | Herta Müller. (Amb la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts). |
| 2010: | Mario Vargas Llosa. (Per la seva cartografia de les estructures de poder i les seves imatges mordaces de la resistència de l’individu, la rebel·lió i la derrota). |
| 2011: | Tomas Tranströmer. (Perquè a través de les seves imatges denses i translúcides ens permet l’accés a la realitat). |
| 2012: | Mo Yan. (Que amb realisme al·lucinatori combina el conte popular, la història i el contemporani). |
| 2013: | Alice Munro. (Una mestra del relat curt contemporani). |
| 2014: | Patrick Modiano. (Per l’art de la memòria amb la que ha evocat els més inabastables destins humans i descobert el món de l’ocupació). |
| 2015: | Svetlana Aleksiévitx. (Per la seva escriptura polifònica i perquè és un monument al patiment i al valor en els nostres temps). |
| 2016: | Bob Dylan. (Per haver creat dins la gran tradició de la música americana nous tipus d’expressió poètica). |
| 2017: | Kazuo Ishiguro. (Qui, en les novel·les de gran força emocional, ha descobert l’abisme sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món). |
| 2018: | Posposat per ser lliurat juntament amb el de l’any 2019. |
epubqüest 