Premis Sant Jordi

Premi Sant Jordi de novel·la (Òmnium Cultural amb l’Enciclopèdia Catalana. Inicialment anomenat Premi Joanot Martorell, el qual fou concedit per primera vegada el 1947, el 1960 canvià de nom per esdevenir l’actual Premi Sant Jordi de novel·la)

1947:	Cèlia Sunyol per Primera part.
1948:	Maria Aurèlia Capmany per El cel no és transparent.
1949:	No convocat.
1950:	No convocat.
1951:	Josep Pla per El carrer Estret.
1952:	Xavier Benguerel i Llobet per La família Rouquier.
1953:	Josep Maria Espinàs per Com ganivets o flames.
1954:	Manuel de Pedrolo per Estrictament personal.
1955:	Joan Sales per Incerta glòria.
1956:	Ramon Folch i Camarassa per La maroma.
1957:	Blai Bonet per El mar.
1958:	Miquel Llor per Un camí de Damasc.
1959:	Ricard Salvat per Animals destructors de lleis.
1960:	Enric Massó per Viure no és fàcil.
1961:	Josep Maria Espinàs per L’últim replà.
1962:	Manuel de Pedrolo per Balanç fins a la matinada.
1963:	Pere Calders per L’ombra de l’atzavara.
1964:	Ramon Follch i Camarassa per La visita.
1965:	Estanislau Torres per La derrota.
1966:	Mercè Rodoreda per El carrer de les Camèlies.
1967:	Atònia Vicens per 39º a l’ombra.
1968:	Maria Aurèlia Capmany per Un lloc entre els morts.
1969:	Desert.
1970:	Josep Maria Sonntag per Nifades.
1971:	Vicenç Riera Llorca per Fes memòria, Bel.
1972:	Avel·lí Artís-Gener per L’enquesta del Canal Quatre.
1973:	Miquel Àngel Riera per La casa encesa.
1974:	Josep Albanell per Pinyol tot salivat.
1975:	Pau Faner per Un regne per a mi.
1976:	Montserrat Roig per El temps de les cireres.
1977:	Ferran Cremades per Coll de serps.
1978:	Jordi Carbonell i Tries per Un home qualsevol.
1979:	Antoni Mus per La senyora.
1980:	Joan Mas i Bauzà per L’espectacle.
1981:	Vicenç Villatoro per Evangeli gris.
1982:	Antoni Pasqual per Christian.
1983:	Jaume Cabré per La teranyina.
1984:	Olga Xirinacs per Al meu cap una llosa.
1985:	Isidre Grau per Els colors de l’aigua.
1986:	Baltasar Porcel per Les primaveres i les tardors.
1987:	Ricard Creus per Posicions.
1988:	Agustí Acoberro per Retrat de Carme en penombra.
1989:	Desert.
1990:	Ferran Cremades per Línia trencada.
1991:	Robert Saladrigas per El sol de la tarda.
1992:	Maria Mercè Roca per Cames de seda.
1993:	Isabel-Clara Simó per La salvatge.
1994:	Ferran Torrent per Gràcies per la propina.
1995:	Nèstor Luján per Els fantasmes del Trianon.
1996:	Jordi Mata per El misteri de Berlín.
1997:	Alfred Bosch per L’atles furtiu.
1998:	Miquel de Palol i Muntanyola per El Quincorn. Una història romàntica.
1999:	Emili Teixidor per El llibre de les mosques.
2000:	Jordi Coca per Sota la pols.
2001:	David Castillo per No miris enrere.
2002:	Joan Francesc Mira per Purgatori.
2003:	Carme Riera per La meitat de l’ànima.
2004:	Emili Rosales per La ciutat invisible.
2005:	Julià de Jòdar per El metall impur.
2006:	Joaquim Pijoan per Sayonara Barcelona.
2007:	Pep Coll per Les senyoretes de Lourdes. Maria Dolors Farrés per El monestir de l’amor secret (Finalista).
2008:	Lluís-Anton Baulenas per El nas de Mussolini. Vicent Usó per El músic del bulevard Rossini (Finalista).
2009:	Xavier Bosch per Se sabrà tot. Albert Llimós per La dona que fugia de la boira (Finalista).
2010:	Ramon Solsona per L’home de la maleta. Jordi Cabré per Després de Laura (Finalista).
2011:	Sebastià Alzamora per Crim de sang. Joan Mas i Vives per Kabul i Berlín a l’últim segon (Finalista).
2012:	Màrius Serra per Plans de futur.
2013:	Vicenç Pagès per Dies de frontera.
2014:	Joan Carreras per L’àguila negra.
2015:	Pep Puig per La vida sense la Sara Amat.
2016:	David Cirici per El setè angel.
2017:	Joan-Lluís Lluís per Jo sóc aquell que va matar Franco.
2018:	Jordi Cabré i Trias per Digues un desig.