Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (Editorial Planeta)
1981: | Joan Perucho per Les aventures del cavaller Kosmas. |
1982: | Ramon Folch i Camarassa per Sala de miralls. |
1983: | Pere Gimferrer per Fortuny. |
1984: | Ignasi Riera i Gassiot per El rellotge del pont d´Esplugues. |
1985: | Miquel Ferrà i Martorell per El misteri del Cant Z-506. |
1986: | Olga Xirinacs per Zona marítima. |
1987: | Valentí Puig per Somni Delta. |
1988: | Pau Faner per Moro de rei. |
1989: | Carme Riera per Joc de miralls. |
1990: | Sebastià Serrano per Elogi de la passió pura. |
1991: | Lluís Romero per Castell de cartes. |
1992: | Terenci Moix per El sexe dels àngels. |
1993: | Jaume Fuster per El jardí de les Palmeres. |
1994: | Nèstor Luján per La Rambla fa baixada. |
1995: | Albert Manent per Marià Manent, biografia íntima i literària. |
1996: | Josep Maria Ballarín per Santa Maria, pa cada dia. |
1997: | Jan Corbella per D’avui a demà. |
1998: | Joan Barril per Parada obligatòria. |
1999: | Maria de la Pau Janer per Lola. |
2000: | Maria Mercè Roca per Delictes d´amor. |
2001: | Baltasar Porcel per L’emperador o L’ull del vent. |
2002: | Màrius Carol per Les seduccions de Júlia. |
2003: | Gemma Lienas per El final de joc. |
2004: | Alfred Bosch per Les set aromes del món. |
2005: | Lluís-Anton Baulenas per Per un sac d’ossos. |
2006: | Màrius Serra per Farsa. |
2007: | Gabriel Janer Manila per Tigres. |
2008: | Najat El Achmi per L’últim patriarca. |
2009: | Carles Casajuana per L’últim home que parlava català. |
2010: | Vicenç Villatoro per Tenim un nom. |
2011: | Núria Amat per Amor i guerra. |
2012: | Imma Monsó per La dona veloç. |
2013: | Sílvia Soler per L’estiu que comença. |
2015: | Xavier Bosch per Algú com tu. |
2016: | Víctor Amela per La filla del capità Groc. |
2017: | Pilar Rahola per Rosa de cendra. |
2018: | Martí Gironell per La força del destí. |
2019: | Rafel Nadal per El fill de l’italià. |