Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (Òmnium Cultural amb l’Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa. Inicialment anomenat Premi Víctor Català, el qual fou concedit per primera vegada el 1953, el 1998 canvià de nom per esdevenir l’actual Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions)
1953: | Jordi Sarsanedas per Mites. |
1954: | Pere Calders per Cròniques de la veritat oculta. |
1955: | Lluís Ferran de Palol per La ciutat i el tròpic. |
1956: | Manuel de Pedrolo per Crèdits humans. |
1957: | Mercè Rodoreda per Vint-i-dos contes (inclòs a Tots els contes, 1979). |
1958: | Josep Maria Espinàs per Varietés. |
1959: | Josep A. Boixaderas per Perquè no. |
1960: | Ramon Folch i Camarassa per Sala d’espera. |
1961: | Estanislau Torres per La Xera. |
1962: | Jordi Maluquer per Pol·len. |
1963: | Carles Macià per La nostra terra de cada dia. |
1964: | Joaquim Carbó per Solucions provisionals. |
1965: | Víctor Mora Pujadas per El cafè dels homes tristos. |
1966: | Guillem Viladot per La gent i el vent. |
1967: | Terenci Moix per La torre dels vicis capitals. |
1968: | Jaume Vidal Alcover per Les quatre llunes. |
1969: | Robert Saladrigas per Boires. |
1970: | Montserrat Roig per Molta roba i poc sabó. |
1971: | Gabriel Janer Manila per El cementiri de les roses. |
1972: | Josep Albanell per Les parets de l’insomni. |
1973: | Jaume Cabré per Atrafegada calor. |
1974: | Beatriu Civera per Vides alienes. |
1975: | Xavier Romeu per La mort en punt. |
1976: | Antoni Mus per Vida i miracles de n’Aineta dels matalassos. |
1977: | Joan Rendé per Sumari d’homicida. |
1978: | Isabel-Clara Simó per És quan miro que hi veig clar. |
1979: | Joan Cases per Pols de terrat. |
1980: | Margarida Aritzeta per Quan la pedra es torna fang a les mans. |
1981: | Francesc d’Assís Sales per Les alveolars a la Romània. |
1982: | Llorenç Sant Marc per Quaranta històries. |
1983: | Pau Faner per Lady Valentine. |
1984: | Llorenç Capellà per Una cinta de dol al capell. |
1985: | Maria Mercè Roca per Sort que hi ha l’horitzó. |
1986: | Jordi Condal per Els germans Pinçons. |
1987: | Jordi Janer per Microcosmos. |
1988: | Carme Guasch per Situacions insulars. |
1989: | Magí Sunyer per La serp. |
1990: | Rafa Gomar per Legítima defensa. |
1991: | Joaquim Soler per A una sola veu. |
1992: | No convocat. |
1993: | No convocat. |
1994: | No convocat. |
1995: | No convocat. |
1996: | No convocat. |
1997: | Miquel de Palol per Contes per a vells adolescents. |
1998: | Albert Roca per Galeries subterrànies. |
1999: | Cèlia Sánchez-Mústich per El tacte de l’ametlla. |
2000: | Xavier Gual per Delirium tremens. |
2001: | Àngel Burgas per Adéu. |
2002: | Lluís Muntada i Vendrell per Canvi d’agulles. |
2003: | Joan Rendé per Una pedra a la sabata. |
2004: | Vicenç Pagès per Com vols que ho sàpiga? |
2005: | Joan Escluies Serrat per Tràilers. |
2006: | Borja Bagunyà per Defensa pròpia. |
2007: | Guillem Frontera per La mort i la pluja. |
2008: | Víctor Alexandre per Set dones i un home sol. |
2009: | Monika Zustová per Contes de la lluna absent. |
2010: | Alda Dedeu per Gats al parc. |
2011: | Ramon Erra per La vida per rail. |
2012: | Tina Vallès per El parèntesi més llarg. |
2013: | Nus Canyelles per Mai no sé què faré fora de casa. |
2014: | Maria Mercè Cuartiella per Gent que tu coneixes. |
2015: | Empar Moliner per Tot això ho faig perquè tinc molta por. |
2016: | Jenn Díaz per Vida familiar. |
2017: | Clara Queraltó per El que pensen els altres. |
2018: | Víctor Garcia Tur per El país dels cecs. |