Premis Mercè Rodoreda

Premis Mercè Rodoreda
Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (Òmnium Cultural amb l’Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa. Inicialment anomenat Premi Víctor Català, el qual fou concedit per primera vegada el 1953, el 1998 canvià de nom per esdevenir l’actual Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions)

1953: Jordi Sarsanedas per Mites.
1954: Pere Calders per Cròniques de la veritat oculta.
1955: Lluís Ferran de Palol per La ciutat i el tròpic.
1956: Manuel de Pedrolo per Crèdits humans.
1957: Mercè Rodoreda per Vint-i-dos contes (inclòs a Tots els contes, 1979).
1958: Josep Maria Espinàs per Varietés.
1959: Josep A. Boixaderas per Perquè no.
1960: Ramon Folch i Camarassa per Sala d’espera.
1961: Estanislau Torres per La Xera.
1962: Jordi Maluquer per Pol·len.
1963: Carles Macià per La nostra terra de cada dia.
1964: Joaquim Carbó per Solucions provisionals.
1965: Víctor Mora Pujadas per El cafè dels homes tristos.
1966: Guillem Viladot per La gent i el vent.
1967: Terenci Moix per La torre dels vicis capitals.
1968: Jaume Vidal Alcover per Les quatre llunes.
1969: Robert Saladrigas per Boires.
1970: Montserrat Roig per Molta roba i poc sabó.
1971: Gabriel Janer Manila per El cementiri de les roses.
1972: Josep Albanell per Les parets de l’insomni.
1973: Jaume Cabré per Atrafegada calor.
1974: Beatriu Civera per Vides alienes.
1975: Xavier Romeu per La mort en punt.
1976: Antoni Mus per Vida i miracles de n’Aineta dels matalassos.
1977: Joan Rendé per Sumari d’homicida.
1978: Isabel-Clara Simó per És quan miro que hi veig clar.
1979: Joan Cases per Pols de terrat.
1980: Margarida Aritzeta per Quan la pedra es torna fang a les mans.
1981: Francesc d’Assís Sales per Les alveolars a la Romània.
1982: Llorenç Sant Marc per Quaranta històries.
1983: Pau Faner per Lady Valentine.
1984: Llorenç Capellà per Una cinta de dol al capell.
1985: Maria Mercè Roca per Sort que hi ha l’horitzó.
1986: Jordi Condal per Els germans Pinçons.
1987: Jordi Janer per Microcosmos.
1988: Carme Guasch per Situacions insulars.
1989: Magí Sunyer per La serp.
1990: Rafa Gomar per Legítima defensa.
1991: Joaquim Soler per A una sola veu.
1992: No convocat.
1993: No convocat.
1994: No convocat.
1995: No convocat.
1996: No convocat.
1997: Miquel de Palol per Contes per a vells adolescents.
1998: Albert Roca per Galeries subterrànies.
1999: Cèlia Sánchez-Mústich per El tacte de l’ametlla.
2000: Xavier Gual per Delirium tremens.
2001: Àngel Burgas per Adéu.
2002: Lluís Muntada i Vendrell per Canvi d’agulles.
2003: Joan Rendé per Una pedra a la sabata.
2004: Vicenç Pagès per Com vols que ho sàpiga?
2005: Joan Escluies Serrat per Tràilers.
2006: Borja Bagunyà per Defensa pròpia.
2007: Guillem Frontera per La mort i la pluja.
2008: Víctor Alexandre per Set dones i un home sol.
2009: Monika Zustová per Contes de la lluna absent.
2010: Alda Dedeu per Gats al parc.
2011: Ramon Erra per La vida per rail.
2012: Tina Vallès per El parèntesi més llarg.
2013: Nus Canyelles per Mai no sé què faré fora de casa.
2014: Maria Mercè Cuartiella per Gent que tu coneixes.
2015: Empar Moliner per Tot això ho faig perquè tinc molta por.
2016: Jenn Díaz per Vida familiar.
2017: Clara Queraltó per El que pensen els altres.
2018: Víctor Garcia Tur per El país dels cecs.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.