Premi Lletra d’Or
1956: | Salvador Espriu per Final del laberint. |
1957: | Josep Pla per Barcelona. |
1958: | Josep Carner per Absència. |
1959: | Ramon d’Abadal i de Vinyals per Els primers comtes catalans. |
1960: | Clementina Arderiu per És a dir. |
1961: | Josep Vicenç Foix per Onze Nadals i un Cap d’Any. |
1962: | Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades. |
1963: | Joan Fuster per Nosaltres els valencians. |
1964: | Josep Benet i Morell per Maragall i la Setmana Tràgica. |
1965: | Jordi Rubió per La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència. |
1966: | Manuel de Pedrolo per Cendra per Martina. |
1967: | Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos. |
1968: | Marià Manent per Com un núvol lleuger. |
1969: | Xavier Rubert de Ventós per Teoria de la sensibilitat. |
1970: | Joan Teixidor per Quan tot es trenca. |
1971: | Alexandre Cirici per L’art català contemporani. |
1972: | Joan Coromines per Lleures i converses d’un filòleg. |
1973: | Maurici Serrahima per Del passat quan era present. |
1974: | Joan Vinyoli per I encara les paraules. |
1975: | Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l’àmfora. |
1976: | Mercè Rodoreda per Mirall trencat. |
1977: | Miquel Martí i Pol per El llarg viatge. |
1978: | Pere Gimferrer per L’espai desert. |
1979: | Pere Calders per Invasió subtil i altres contes. |
1980: | Miquel Batllori per A través de la història i de la cultura. |
1981: | Joan Brossa per Rua de llibres. |
1982: | Josep Maria Llompart per La capella dels Dolors i altres poemes. |
1983: | Joep Maria Nadal i Farreras i Modest Prats i Domingo per Història de la llengua catalana. |
1984: | Xavier Benguerel per Appassionata. |
1985: | Joan Francesc Mira per Crítica de la nació pura. |
1986: | Maria Àngels Anglada per Sandàlies d’escuma. |
1987: | Feliu Formosa per Semblança. |
1988: | Blai Bonet per El jove. |
1989: | Josep Maria Castellet per Els escenaris de la memòria. |
1990: | Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt. |
1991: | Francesc Parcerisas per Triomf del present. |
1992: | Narcís Comadira per En quarantena. |
1993: | Terenci Moix per El sexe dels àngels. |
1994: | Ramon Solsona per Les hores detingudes. |
1995: | Carme Riera per Dins el darrer blau. |
1996: | Joaquim Molas i Mira per Obra crítica I. |
1997: | Jaume Cabré per L’ombra de l’eunuc. |
1998: | Josep Palau i Fabre per Estimat Picasso. |
1999: | Martí de Riquer per Quinze generacions d’una família catalana. |
2000: | Quim Monzó per Vuitanta-sis contes. |
2001: | Màrius Serra per Verbàlia. |
2002: | Baltasar Porcel per L’emperador o l’ull del vent. |
2003: | Montserrat Abelló per Al cor de les paraules. |
2004: | Emili Teixidor per Pa negre. |
2005: | Empar Moliner per T’estimo si he begut. |
2006: | Josep Maria Espinàs per A peu per Mallorca. |
2007: | Sergi Pàmies per Si menges una llimona sense fer ganyotes. |
2008: | Lluïsa Conillé i Mira per Après moi, le déluge. |
2009: | Julià Glamon per El dia revolt: literatura catalana de l’exili. |
2010: | Joan Daniel Bezsonoff per Una educació francesa. |
2011: | Jordi Puntí per Maletes perdudes. |
2012: | Perejaume per Pagèsiques. |
2013: | Josep Pedrals per El romanço d’Anna Tirant. |
2014: | Joan-Lluís Lluís per Les cròniques del déu coix. |
2015: | Mireia Calafell per Tantes mudes. |
2016: | Màrius Sampere per L’esfera insomne. |
2017: | Lluís Solà i Sala per Poesia Completa. |
2018: | Jordi Llavina per Ermita. |