Premis Lletra d’Or

Premis Lletra d'Or
Premi Lletra d’Or

1956: Salvador Espriu per Final del laberint.
1957: Josep Pla per Barcelona.
1958: Josep Carner per Absència.
1959: Ramon d’Abadal i de Vinyals per Els primers comtes catalans.
1960: Clementina Arderiu per És a dir.
1961: Josep Vicenç Foix per Onze Nadals i un Cap d’Any.
1962: Joan Oliver (Pere Quart) per Vacances pagades.
1963: Joan Fuster per Nosaltres els valencians.
1964: Josep Benet i Morell per Maragall i la Setmana Tràgica.
1965: Jordi Rubió per La cultura catalana, del Renaixement a la Decadència.
1966: Manuel de Pedrolo per Cendra per Martina.
1967: Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos.
1968: Marià Manent per Com un núvol lleuger.
1969: Xavier Rubert de Ventós per Teoria de la sensibilitat.
1970: Joan Teixidor per Quan tot es trenca.
1971: Alexandre Cirici per L’art català contemporani.
1972: Joan Coromines per Lleures i converses d’un filòleg.
1973: Maurici Serrahima per Del passat quan era present.
1974: Joan Vinyoli per I encara les paraules.
1975: Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l’àmfora.
1976: Mercè Rodoreda per Mirall trencat.
1977: Miquel Martí i Pol per El llarg viatge.
1978: Pere Gimferrer per L’espai desert.
1979: Pere Calders per Invasió subtil i altres contes.
1980: Miquel Batllori per A través de la història i de la cultura.
1981: Joan Brossa per Rua de llibres.
1982: Josep Maria Llompart per La capella dels Dolors i altres poemes.
1983: Joep Maria Nadal i Farreras i Modest Prats i Domingo per Història de la llengua catalana.
1984: Xavier Benguerel per Appassionata.
1985: Joan Francesc Mira per Crítica de la nació pura.
1986: Maria Àngels Anglada per Sandàlies d’escuma.
1987: Feliu Formosa per Semblança.
1988: Blai Bonet per El jove.
1989: Josep Maria Castellet per Els escenaris de la memòria.
1990: Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt.
1991: Francesc Parcerisas per Triomf del present.
1992: Narcís Comadira per En quarantena.
1993: Terenci Moix per El sexe dels àngels.
1994: Ramon Solsona per Les hores detingudes.
1995: Carme Riera per Dins el darrer blau.
1996: Joaquim Molas i Mira per Obra crítica I.
1997: Jaume Cabré per L’ombra de l’eunuc.
1998: Josep Palau i Fabre per Estimat Picasso.
1999: Martí de Riquer per Quinze generacions d’una família catalana.
2000: Quim Monzó per Vuitanta-sis contes.
2001: Màrius Serra per Verbàlia.
2002: Baltasar Porcel per L’emperador o l’ull del vent.
2003: Montserrat Abelló per Al cor de les paraules.
2004: Emili Teixidor per Pa negre.
2005: Empar Moliner per T’estimo si he begut.
2006: Josep Maria Espinàs per A peu per Mallorca.
2007: Sergi Pàmies per Si menges una llimona sense fer ganyotes.
2008: Lluïsa Conillé i Mira per Après moi, le déluge.
2009: Julià Glamon per El dia revolt: literatura catalana de l’exili.
2010: Joan Daniel Bezsonoff per Una educació francesa.
2011: Jordi Puntí per Maletes perdudes.
2012: Perejaume per Pagèsiques.
2013: Josep Pedrals per El romanço d’Anna Tirant.
2014: Joan-Lluís Lluís per Les cròniques del déu coix.
2015: Mireia Calafell per Tantes mudes.
2016: Màrius Sampere per L’esfera insomne.
2017: Lluís Solà i Sala per Poesia Completa.
2018: Jordi Llavina per Ermita.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.