Premi Joanot Martorell de narrativa Ciutat de Gandia
| 1979: | Joan M. Monjo per Oh!. |
| 1980: | No hi hagué convocatòria. |
| 1981: | No hi hagué convocatòria. |
| 1982: | Vicent Ramón i Calatayud per Estampes imprescindibles dels anys quaranta. |
| 1983: | Vicent Escrivà per El prim príncep Hussein i altres narracions. |
| 1984: | Pere Morey per La ciàtica de Mossén Blai i altres rondalles picantetes. |
| 1985: | Encarna Sant-Celoni i Verger per Siamangorina. |
| 1986: | Miquel López Crespí per Paisatges de sorra. |
| 1987: | Joesp Maria Castellet per Escenaris de la memòria. |
| 1988: | Josep Maria Sala-Valldaura per A la vora del pou. |
| 1989: | Desert. |
| 1990: | Enric Sòria per Mentre parlem. |
| 1991: | Ignasi Mora per Les veus de la família. |
| 1992: | Tomàs Belaire per El perseguidor d’ombres. |
| 1993: | Teresa Aguilar per Les hores bruixes. |
| 1994: | Ferran Cremades per Plaça Rodona. |
| 1995: | Francesc Puigpelat i Valls per Jocs de corrupció. |
| 1996: | Francesc Joan Bodí Beneito per Diumenges a can Cirera. |
| 1997: | Xulio Ricardo Trigo per Fado o l’ordre de les coses. |
| 1998: | Jordi Mata i Viadiu per La compassió del dimoni. |
| 1999: | Glòria Llobet Brandt per Cor de pedres. |
| 2000: | Vicent Borràs per L’últim tren. |
| 2001: | Gaspar Ferrer per Nom de Déu. |
| 2002: | Paqual Alapont per Tota d’un glop. |
| 2003: | Esperança Camps per El forat de la bimbolla. |
| 2004: | Jordi Coca per Cara d’àngel. |
| 2005: | Adolf Beltran per Les llunes de Russafa. |
| 2006: | Miquel de Palol i Muntanyola per Un home vulgar. |
| 2007: | Joan Garí per La balena blanca. |
| 2008: | Salavador Company per Silenci de plom. |
| 2009: | Josep Piera per Francesc de Borja, el duc sant. |
| 2010: | Isabel-Clara Simó per Amor meva. |
| 2011: | Xavier Aliaga per Vides desafinades. |
| 2012: | Desert. |
| 2013: | Hèctor Bofill per Germans del sud. |
| 2014: | Desert. |
| 2015: | Lucia Pietrelli per Cadenes. |
| 2016: | Ponç Puigdevall per Il·lusions elementals. |
| 2017: | Joan Jordi Miralles per Aglutinació. |
| 2018: | Víctor Labrado per Veus, la mar. |
epubqüest 