Premis Crítica Serra d’Or

Premis Crítica Serra d'Or
Premi Crítica Serra d’Or

Assaig Contes Narració Novel·la Poesia Prosa Prosa de no-ficció
Assaig
1967: Jaume Lorés per Problemes del nostre cristianisme.
1968: Jordi Solé Tura per Catalanisme i revolució burgesa.
1969: Joan Fuster per Heretgies, revoltes i sermons.
1970: Albert Manent per Josep Carner i el Noucentisme.
1971: Alexandre Cirici per L’art català contemporani.
1972: Joan Coromines per Lleures i converses d’un filòleg.
Alexandre Cirici per Miró llegit.
1973: Joan Fuster per Literatura catalana contemporània.
1974: Marià Manent per Poesia, llenguatge, forma.
1975: Antoni Tàpies per L’art contra l’estètica.
1976: Joan Lluís Marfany per Aspectes del Modernisme.
1977: Francesc Fontbona de Vallescar per La crisi del Modernisme artístic.
1978: Joan Ferraté per Lectura de La Terra Gastada de T.S. Eliot.
1983: Lluís Flaquer per De la vida privada.
1984: Xavier Fàbregas per El llibre de les bèsties.
1985: Joan-Francesc Mira per Crítica de la nació pura.
Antoni Marí per L’home de geni.
1986: Antoni Comas per Mirador.
1987: Dolors Oller per La construcció del sentit.
1988: Carme Arnau per Marginats i integrats en la novel·la catalana(1925-1938).
1989: Antoni Marí per La voluntat expressiva.
1990: J. N. Santaeulàlia per Qüestió de mots.
1994: Carles Miralles per Sobre Foix.
1995: Antoni Marí per Formes de l’individualisme.
1996: Josep Pla per El paradís de les paraules.
1998: Xavier Pla per Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat narrativa.
2001: Enric Sòria per L’Espill de Janus.
2002: Julià Guillamon per La ciutat interrompuda.
2003: Miquel de Palol i Muntanyola per La poesia en el Boudoir i Els proverbis.
2006: Jordi Balló i Xavier Pérez per Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició.
2008: Pere Ballart per El riure de la màscara.
2018: Mercè Ibarz per L’amic de la finca roja.
2019: Ingrid Guardiola per L’ull i la navalla.
Contes
1968: Mercè Rodoreda per La meva Cristina i altres contes (inclòs a Tots els contes, 1979).
1969: Pere Calders per Tots els contes (1936-1967).
1970: Jordi Sarsanedas per El balcó.
1971: Baltasar Porcel per Difunts sota els ametllers en flor.
1975: Manuel de Pedrolo per Contes i narracions (segon volum).
1977: Terenci Moix per La caiguda de l’Imperi Sodomita i altres històries herètiques.
1979: Pere Calders per Invasió subtil i altres contes.
1980: Emili Teixidor per Sic trànsit Glòria Swanson.
1997: Quim Monzó per Guadalajara.
1998: Sergi Pàmies per La gran novel·la sobre Barcelona.
Narració
1981: Quim Monzó per Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury.
1984: Pere Calders per Tot s’aprofita
1985: Jordi-Pere Cerdà per Col·locació de personatges en un jardí tancat.
1986: Quim Monzó per L’illa de Maians.
1990: Josep Palàcios Riera per Alfabet.
1991: Manuel de Pedrolo per Disset contes i una excepció.
1992: Antoni Marí per El vas de plata.
1993: Isabel-Clara Simó per Històries perverses.
1994: Quim Monzó per El perquè de tot plegat.
1995: Jordi Sarsanedas per De Famagusta a Antofagasta.
1999: Jordi Puntí per Pell d’armadillo.
2000: Josep Albanell per Xamfrà de tardor.
2001: Jaume Cabré per Viatge d’hivern.
2002: Manuel Zabala per Ieu Sabi un conte….
2003: Àngel Burgas per Adéu.
2004: Susanna Rafart per La inundació.
2005: Joan Rendé per La pedra a la sabata.
2006: Josep M. Fonalleras per Sis homes.
2007: Francesc Serés per La força de la gravetat.
2009: Guillem Frontera per La mort i la pluja.
2010: Pau Faner per El cant de l’Alosa.
2012: Alba Dedeu per Gats al parc.
2014: Mercè Ibarz per Vine com estàs.
2015: Francesc Serés per La pell de la frontera.
2016: Josep Albanell per Les fantasies del nàufrag.
2017: Jordi Lara per Mística Conilla.
Novel·la
1967: Mercè Rodoreda per El carrer de les camèlies.
1968: Manuel de Pedrolo per Totes les bèsties de càrrega.
1969: Baltasar Porcel per Els argonautes.
1970: Terenci Moix per El dia que va morir Marilyn.
1971: Vicenç Riera Llorca per Amb permís de l’enterramorts.
1972: Manuel de Pedrolo per Situació analítica.
1973: Terenci Moix per Siro o la increada consciència de la raça.
1974: Oriol Pi de Cabanyes per Oferiu flors als rebels que fracassaren.
1975: Miquel-Àngel Riera per Morir quan cal.
1976: Baltasar Porcel per Cavalls cap a la fosca.
1977: Manuel de Pedrolo per Procés de contradicció suficient.
1978: Joan Puig i Ferreter per L’Ascensió. El pelegrí apassionat. Volum XII.
1979: Josep Albanell per Ventada de morts.
1981: Josep Lozano per Crim de germania.
1982: Mercè Rodoreda per Quanta, quanta guerra.
1983: Maurici Serrahima per La frontissa.
1984: Miquel-Àngel Riera per Panorama amb dona.
1985: Jaume Cabré per Fra Junoy o l’agonia dels sons.
1986: Olga Xirinacs per Al meu cap una llosa.
1987: Mercè Rodoreda per La mort i la primavera.
1989: Jesús Moncada per Camí de Sirga.
1990: Miquel de Palol i Muntanyola per El jardí dels set crepuscles.
1991: Miquel Bauçà per L’estuari.
1992: Jaume Cabré per Senyoria.
1993: Maria Barbal per Càmfora.
1994: Ramon Solsona per Les hores detingudes.
1995: Maria Mercè Marçal per La passió segons Renée Vivien.
1996: Antoni Marí per El camí de Vincennes.
1997: Jaume Cabré per L’ombra de l’enunuc.
1998: Jesús Moncada per Estremida memòria.
1999: Lluís-Anton Baulenas per El fil de plata.
2000: J. N. Santaeulàlia per Bulbs.
2001: Carme Riera per Cap al cel obert.
2002: Baltasar Porcel per L’emperador o l’ull del vent.
2003: Ferran Torrent per Societat limitada.
2004: Ramon Monton per El nyèbit.
2005: Baltasar Porcel per Olympia a mitjanit.
2006: Albert Sánchez Piñol per Pandora al Congo.
2007: Julià de Jòdar per El metall impur.
2008: Antoni Vidal Ferrando per L’illa dels dolmens.
2009: Joan-Lluís Lluís per Aiguafang.
2010: Miquel de Palol per El testament d’Alcestis.
2011: Julià de Jòdar per La pastoral catalana.
2012: Jaume Cabré per Jo confesso.
2014: Josep Maria Fonalleras per Climent.
2015: Jordi Coca per El diable i l’home just.
2016: Martí Domínguez per La sega.
2017: Joan-Lluís Lluís per El navegant.
2018: Josep Lluís Badal per Les coses que realment han vist aquests ull inexistents.
2019: Melcior Comes per Sobre la terra impura.
Poesia
1967: Gabriel Ferrater per Teoria dels cossos.
1968: Marià Manent per Com un núvol lleuger.
1969: Pere Quart per Circumstàncies.
1970: Clementina Arderiu per L’esperança encara.
1971: Joan Brossa per Poesia rasa.
1972: Salvador Espriu per Setmana Santa.
1973: Vicent Andrés Estellés per Recomane tenebres.
1974: Joan Brossa per Cappare.
1975: Vicent Andrés Estellés per Les pedres de l’àmfora.
1976: Joan Vinyoli per Ara que és tard.
1977: Joan Vinyoli per Vent d’aram.
1978: Joan Brossa per Poemes de seny i cabell.
1979: Vicent Andrés Estellés per Balanç de mar.
1980: Segimon Serrallonga per Poemes 1950-1975.
1981: Josep M. Llompart per Mandràgola.
1982: Joan Vinyoli per A hores petites.
1983: Joan Margarit i Consarnau per Cants d’Hekatònim de Tifundis.
1984: Miquel de Palol i Muntanyola per El porxo de les Mirades.
1985: Joan Vinyoli per Passeig d’aniversari.
1986: Narcís Comadira per Enigma.
1987: Francesc Prat per Larari.
1988: Joan Margarit i Consarnau per La dona del navegant.
1989: Pere Gimferrer per El vendaval.
1990: Jordi Sarsanedas per Fins a un cert punt.
1991: Jaume Pont per Raó d’atzar.
1992: Enric Casasses i Figueras per La cosa aquella.
1993: Josep M. Llompart per Spiritual.
1994: Ramon Guillem per Terra d’aigua.
1995: Feliu Formosa per Al llarg de tota una impaciència.
1996: Joan Brossa per Passat festes.
1997: Jaume Pont per Vol de cendres.
1998: Miquel Martí i Pol per Llibre de les solituds.
1999: Montserrat Abelló per Dins l’esfera del temps.
2000: Bartomeu Fiol per Tot jo és una exageració.
2001: Màrius Sampere per Subllum.
2002: Jordi Sarsanedas per L’enlluernament, el cap del carrer.
2003: Teresa Pascual per El temps en ordre.
2004: Carles Duarte per El centre del temps.
2005: Jordi Pàmias per Terra cansada.
2006: Joan Margarit i Consarnau per Càlcul d’estructures.
2007: Ponç Pons per Nura.
2008: Jordi Llavina per Diari d’un setembrista.
2009: Hilari de Cara per Postals de cendres.
2010: Cèlia Sànchez-Mústich per A la taula del mig.
2011: Miquel Bezares per L’espiga del buit.
2012: Lluís Calvo per Estiula.
2013: Narcís Comadira per Lent.
2014: Carles Camps per L’Oració Total.
2015: Francesc Parcerisas per Seixanta-un poemes.
2016: Josep-Ramon Bach per Caïm.
2017: Mireia Vidal-Conte per Ouse.
2018: Teresa d’Arenys per Obra Poetica (1973-2015).
2019: Sebastià Alzamora per La Netedat.
Prosa
1980: Josep Pla per Notes de capvesprol.
1981: Mercè Rodoreda per Viatges i flors.
1982: Salvador Espriu per Les roques i el mar, el blau.
1984: Pere Gimferrer per Fortuny.
1999: Miquel Bauçà per El canvi.
Prosa de no-ficció
1967: Josep Pla per El quadern gris.
1968: Baltasar Porcel per Arran de mar.
1969: Marià Manent per A flor d’oblit.
1971: Ferran Soldevila per Al llarg de la meva vida.
1972: Tomàs i Teresa Pàmies per Testament a Praga.
1973: Josep Pla per El que hem menjat.
Maurici Serrahima per Del passat quan era present.
1974: Josep Carner per Del Pròxim Orient.
Aurora Bertrana per Memòries fins a 1935.
1975: Eugeni Xammar per Seixanta anys d’anar pel món.
1976: Joan Puig i Ferreter per Ressonàncies. Diari d’un escriptor.
1977: Josep Pla per Articles amb cua.
1994: Valentí Puig per Annus Horribilis.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.