Premi Carlemany per al foment de la lectura (Govern d’Andorra i les editorials Fundació Enciclopèdia Catalana, Columna Edicions i Edicions Proa. Inicialment anomenat Premi Carlemany de novel·la, el guardó passa a anomenar-se Premi Carlemany per al foment de la lectura l’any 2011)
| 1994: | Maria Mercè Marçal per La passió segons Renée Vivien. |
| 1995: | Maria de la Pau Janer per Natura d’anguila. |
| 1996: | Robert Saladrigas per La mar no està mai sola. |
| 1997: | Gabriel Janer per Els jardins incendiats. |
| 1998: | Lluís-Anton Baulenas per El fil de plata. |
| 1999: | Antoni Morell per La neu adversa. |
| 2000: | Lluís Racionero per L’últim càtar. |
| 2001: | Jordi Arbonès per L’escala de Richter. |
| 2002: | Albert Salvadó per Els ulls d’Hannibal. |
| 2003: | Joan Agut per Pastís de noces. |
| 2004: | Vicenç Villatoro per La derrota de l’àngel. |
| 2005: | Francesc Puigpelat per Els llops. |
| 2006: | Albert Villaró per Blau de Prússia. |
| 2007: | Jordi Coca per La noia del ball. |
| 2008: | Antoni Pladevall per La papallona negra. |
| 2009: | Julià de Jòdar per La pastoral catalana. |
| 2010: | Bea Cabezas per La ciutat vertical. |
| 2011: | Salvador Macip per Hipnofòbia. |
| 2012: | Núria Pradas i Andreu per Sota el mateix cel. |
| 2013: | Antoni López Massó per L’home dels ulls grisos. |
| 2014: | Verónica Sánchez per L’escapista. |
| 2015: | Jordi Ortiz per Vorejant els límits. |
| 2016: | Laia Aguilar per Wolfgang. |
| 2017: | Muriel Villanueva per Rut sense hac. |
| 2018: | Francesc Puigpelat per La nedadora. |
epubqüest 