L’Oiseau bleu es va representar per primera vegada al Teatre d’Art de Moscou de Constantin Stanislavsky. El 2 de març de 1911, Réjane va fer l’estrena francesa al Théâtre Réjane de París. Maurice Maeterlinck va escriure una seqüela relativament breu a L’Oiseau bleu, que va titular L’Oiseau bleu et les Fiançailles.
Un germà i una germana, Tyltyl i Mytyl, pobres fills de llenyataires, miren per la finestra el Nadal dels nens rics quan la Fada Bérylune els demana que cerquin l’Ocell blau per curar la seva petita filla malalta (li agradaria ser feliç). A través d’aquesta recerca, ajudats per la Llum, Tyltyl i Mytyl trobaran els seus avis morts, el seu germà petit encara no nascut i molts altres personatges.
L’Oiseau bleu també parla de personatges enemics que no faciliten les coses als nens, com la Gata, disposats a matar nens per salvar la vida (efectivament, un cop girat el Diamant, els animals i els elements cobren vida), ajudats per la Nit, els arbres i d’altres…

Primera edició: Novembre, 2019.