L’art de la novel·la ha tingut sempre, entre molts altres propòsits, el d’arribar al moll de l’os d’aquest ésser concret que en direm persona; tu o jo, aquest o aquest altre, sense altre títol previ que el fet d’existir aquí i ara, som els protagonistes de la faula. A Punt d’arròs, Maria-Antònia Oliver escull un punt dolorós en l’anatomia del personatge Ella, per tal d’aconseguir el coneixement d’aquell breu instant que cap definició, ni cap dialèctica no ens pot subministrar. Rondant entorn d’aquest punt sensible, alerta, obsessivament, tossudament, l’autora ens acosta al personatge.
En un moment donat, aquest ésser humà que és Ella es troba cara a cara amb la solitud. Tot esdevé llavors molt més intens que no era, precisament perquè una interrelació que la defensava de l’espant s’ha romput. El motiu, l’excusa, l’atzar és la separació de la parella, la qüestió important és el viatge que Ella fa devers les profunditats de la pròpia solitud.

Primera edició: Setembre, 2019.