Mazurca para dos muertos pren el seu títol d’un assassinat i una venjança, successos que no són sinó dos punts de referència en el vast fil conductor de l’obra, que s’erigeix ​​en un extens retaule d’unes vides assenyalades per la sexualitat, la barbàrie i la violència física, sota la recurrència cíclica de temes que, com la pluja o l’eix de carro, al·ludeixen a la continuïtat immutable del temps. El suport principal de la novel·la és la finíssima i infal·lible oïda de Camilo José Cela, el seu sentit de la sonoritat (en l’harmoniós tant com en l’estrident i terrible) i de la rotunda música verbal, que imposa cada passatge com una realitat irrefutable en virtut de la seva contundència expressiva. La guerra civil, irrompent en primer pla al centre del llibre, situa en una perspectiva històrica aquest recitatiu d’un mestratge tècnic i expressiu indeclinable, que arriba al màxim refinament i a la màgia tribal des d’una estètica que no eludeix enfrontar-se al fatal o bàrbar.
Mazurca para dos muertos, que va obtenir el Premi Nacional de Literatura, és una de les obres mestres del seu autor i ja actualment un clàssic major de la literatura de tots els temps en llengua castellana.

Primera edició: Agost, 2019.