Més que una novel·la, Mon frère Yves és, des del 1875 fins al 1883, la crònica d’una amistat entre el narrador, l’oficial, i el mariner de trinquet Yves Kermadec. És «alt, fort i guapo» i la seva conducta és exemplar, excepte en les escales a terra, on l’alcoholisme, mal hereditari, el reprèn. El seu pare, els seus germans Gildas i Goulven ja han arruïnat la seva vida. La mare d’Yves fa que el narrador prometi que protegirà el jove «sempre com un germà», i ell ho fa. El llibre alterna escenes de la vida quotidiana al mar amb les escales, sobretot a Brest i Plouherzel, amb la família del mariner.
A Mon frère Yves, Pierre Loti descriu l’amistat entre Yves Kermadec i l’oficial, però evoca les pràctiques homosexuals dels personatges secundaris. La premsa de l’època no s’enganyava: el diari satíric Le Rire va publicar un dibuix on es mostrava una dame du monde dient a un amic: «Vens a sopar, no? Vindran Loti i el seu nou germà Yves».

Primera edició: Agost, 2019.