Jules Barbey d’Aurevilly
Saint-Sauveur-le-Vicomte, Normandia, 2 de novembre, 1808
París, 23 d’abril, 1889
| Jules Amédée Barbey d’Aurevilly és un escriptor francès. Anomenat “Conestable de les lletres franceses”, va ajudar a animar la vida literària francesa de la segona meitat del segle XIX. Va ser al mateix temps novel·lista, assagista, poeta, crític literari, periodista, dandi (actitud de vida que, a més, teoritza, abans de Baudelaire, a través del seu assaig Du dandysme et de George Brummell) i polemista. Al principi republicà i democràtic, Barbey acaba, sota la influència de Joseph de Maistre, per adherir-se a un monarquisme intransigent, menyspreant les evolucions i els valors d’un segle burgès. Va tornar al catolicisme cap al 1846 i es va convertir en un aferrissat defensor de l’ultramontanisme i l’absolutisme. Les seves opcions ideològiques alimentaran una obra literària de gran originalitat, fortament marcada per la fe i el pecat catòlics. Juntament amb els seus textos polèmics, caracteritzats per una crítica de la modernitat, el positivisme o la hipocresia del partit catòlic, destaquen especialment, malgrat que tinguessin una difusió bastant limitada, les seves novel·les i contes, que barregen elements del romanticisme tardà (frenetisme), fantasia (o sobrenaturalisme), i presenten un cert realisme històric, anunciant el simbolisme i el decadentisme. La seva obra mostra els estralls de la passió carnal (Une vieille maîtresse, 1851), filial (Un prêtre marié, 1865; Une histoire sans nom, 1882), política (Le Chevalier des Touches, 1864) o mística (L’Ensorcelée, 1855). En particular, la seva col·lecció de relats breus Les Diaboliques, publicada a finals de 1874, en què l’insòlit i la transgressió submergeixen el lector en un univers ambigu, va provocar que el seu autor fos acusat d’immoralisme. Encara que la seva obra ha estat elogiada per Baudelaire i diversos escriptors han elogiat el seu talent extravagant, especialment al final de la seva vida, Hugo, Flaubert o Zola no el van apreciar. Els seus “hereus” són Leon Bloy, Joris-Karl Huysmans, Octave Mirbeau i Paul Bourget, i la seva visió del catolicisme ha tingut una profunda influència en l’obra de Bernanos. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Une page d’histoire (1886) |
epubqüest 