Josep Carner és un dels noms més importants de la poesia catalana de tots els temps. Aquesta opinió, que avui és compartida per tota la crítica catalana més solvent, no fou general, però, en vida del poeta: durant la postguerra, mentre Carner vivia exiliat a Brussel·les, el seu nom fou silenciat sovint, i no pas únicament per raons polítiques. Malgrat que des de fa bastants anys la figura de Carner ha assolit la reconeixença que es mereixia, la present selecció —que ha preparat amb extraordinari rigor el professor Joan Ferraté, un dels millors coneixedors de l’obra carneriana— contribuirà sens dubte a refermar aquesta estimació entre el gran públic. «La poesia de Carner», ha escrit Ferraté, «no se sosté damunt de res que no siguin una humanitat i una llengua, que sens dubte li pertanyen, però que de cap manera no es pot dir que siguin només seves. És una poesia del tot abocada enfora del seu autor, que, com a tal, no hi exerceix cap paper explícit, excepte en la mesura en què no pot deixar de fer-se càrrec de l’òptica del poema».

Primera edició: Juny, 2019.