Segons Pere Gimferrer, «El sexe dels àngels no és solament la millor novel·la catalana de Terenci Moix, sinó també una de les principals novel·les de tota la literatura catalana moderna, és a dir, de tota la narrativa en català posterior a Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, i, per tant, és també sens dubte la principal aportació que la meva generació ha donat a la narrativa catalana».
Lleonard, que fou l’enfant terrible de la literatura catalana dels anys seixanta, ha mort en un accident automobilístic. Era un grimpador devorat per l’ambició? Era la víctima d’una cultura contínuament manipulada? A partir d’una llarga conversa a Venècia, hom intenta reconstruir la seva mítica personalitat a través dels testimoniatges dels qui el van conèixer. És així que hom fa una mordaç i peculiaríssima evocació dels ambients literaris catalans d’aquella època, amb una extensíssima llista de personatges que porten noms ficticis, però en els quals és possible que el lector hi pugui veure el retrat —alhora dur, caricaturesc i tendre— de gent coneguda. Tot plegat en una intriga novel·lesca tremendament complexa, que serveix de pretext per a exhibir un gran retaule de la dècada dels seixanta i un apassionant quadre de costums. Però l’interès de la novel·la no s’esgota en la ironia de les seves claus i el seu argument, sinó que és en ella mateixa una anàlisi humana de primer ordre que gràcies a un gran escriptor aconsegueix una estatura literària memorable.

Primera edició: Maig, 2019.