Oh, els bons dies, l’obra que ara presentem en versió de Vicenç Altaió i Patrick Gifreu, és considerada com una de les obres teatrals més representatives del teatre de l’absurd. Monòleg límit, junt amb En Attendant Godot (1954) i Fin de partie (1958) i algunes obres de Ionesco, extrema fins a la crueltat les situacions paradigmàtiques de l’existencialisme, la immensa buidor dels dies en els quals mai no passa res, la por al silenci omnipresent.

Primera edició: Maig, 2019.