Elfriede Jelinek
Mürzzuschlag, Àustria, 20 d’octubre, 1946
| Elfriede Jelinek, filla d’un químic d’origen txec i de religió jueva que va aconseguir escapar de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial. De nena, Elfriede va patir una educació molt restrictiva en una escola catòlica de Viena. Les posicions polítiques de Jelinek, en concret el feminisme i la seva afiliació al Partit Comunista Austríac, resulten vitals per entendre i valorar la seva obra. El seu debut literari va ser el recull de poemes Lisas Schatten (Les ombres de Lisa), del 1967, i de llavors ençà ha escrit una trentena d’obres més, entre peces de teatre i novel·les. Els temes destacats de la seva obra dramàtica i narrativa són la sexualitat femenina i els abusos que pateix, a més de la guerra de sexes en general. Textos com ara Die Liebhaberinnen (Les amants) i Die Klavierspielerin (La pianista) mostren la brutalitat i el joc de poder inherents a les relacions humanes. En obres posteriors l’autora ha abandonat fins a un cert punt les qüestions femenines i ha concentrat les energies en la crítica social en general i, concretament, en els problemes d’Àustria per superar el seu passat nazi. L’obra de Jelinek és polifacètica i controvertida. Malgrat les polèmiques públiques que ha provocat, l’autora ha guanyat diversos premis importants, com el Georg Büchner de 1998, el Franz Kafka de 2004 i el Premi Nobel de Literatura, també el 2004. |
| Més informació a la Viquipèdia. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Les amants (Die liebhaberinnen, 1975) |
| Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats (Was geschah, nachdem Nora ihren Mann verlassen hatte oder Stützen der Gesellschaft, 1977) |
| Els desemparats. Un drama sobre els refugiats (Die Schutzbefohlenen, 2013) |
