Gerhart Hauptmann
Obersalzbrunn, Polònia, 15 de novembre, 1862
Agnetendorf, Alemanya, 6 de juny, 1946
Gerhart Johann Robert Hauptmann, nascut a la ciutat polonesa d’Obersalzbrunn, anomenada avui dia Szczawno-Zdrój i situada al voivodat de la Baixa Silèsia, va estudiar a Breslau (actual Wrocław) i després fou enviat a Jawor per aprendre agricultura a la granja del seu oncle. Com no li agradava aquest tipus de vida, va tornar a Breslau per convertir-se en escultor. Posteriorment, va estudiar filosofia i ciències naturals a la Universitat de Jena. El 1891, es va retirar a Schreiberhau, situada a la regió de Silèsia. El primer drama de Hauptmann, Vor Sonnenaufgang (Abans de l’alba, 1889) va inaugurar el moviment naturalista en la literatura alemanya moderna, li va permetre conquerir l’enemistat dels crítics ortodoxos i el suport entusiasta dels escriptors alemanys joves. A aquesta obra, la seguiren Donis Friedensfest (1890), Einsame Menschen (1891) i Die Weber (Els teixidors, 1892), drama de gran abast que representa l’aixecament dels teixidors silesians del 1844. Dels següents treballs de Hauptmann, cal esmentar les comèdies Kollege Crampton (1892), Der Biberpelz (La pell de castor, 1893) i Der rote Hahn (1901); el «poema dramàtic» Hannele (1893), i un drama històric, Florian Geyer (1895). També va escriure dues tragèdies relacionades amb el passat de Silèsia, Fuhrmann Henschel (1898) i Rose Berndt (1903), i els drames Die versunkene Glocke (La campana submergida, 1897) i Und Pippa tanzt (I Pipa balla!, 1905). El misticisme poètic caracteritza moltes de les seves obres posteriors com Der Naer in Christo Emanuel Quint (El boig en Crist Emanuel Quint, 1910), Der Ketzer von Soana (L’heretge de Soana, 1918) i Die Insel der grossen Mutter (L’illa de la Gran Mare, 1921). Va adquirir fama d’intel·lectual radical, fama que el va perseguir durant molts anys, a pesar de ser un asceta aristocràtic que va aconseguir sobreviure tranquil·lament a tots els successos, tant de la República de Weimar com al Tercer Reich de Hitler. L’any 1912, va ser guardonat amb Premi Nobel de Literatura «en reconeixement a la seva producció fructuosa, variada i excepcional en el regne de l’art dramàtic». |
LLIBRES (publicats a epubqüest) |
Els teixidors (Die Weber, 1892) |