Bjørnstjerne Bjørnson
Kvikne, Noruega, 8 de desembre, 1832
París, 26 d’abril, 1910
| Bjørnstjerne Martinus Bjørnson fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1903. Preocupat per la llengua noruega, es va interessar a adoptar el nynorsk com a llengua nacional per al seu país, en oposició al bokmål, la norueguització del danès, i que era majoritàriament utilitzada en la literatura noruega d’aquells moments. Les seves novel·les inicials, com Synnöva Solbakken (1857), tractaven sobre la vida camperola, però en obres posteriors, entre les quals hi ha drames, com Kong Sverre (1858), Sigurd Slembe (trilogia, 1862), En Fallit (1874); comèdies, com De Nygifte (1865); i narracions, com Magnhild (1877), va poder demostrar la vida i costums del seu país, i el seu tema principal passà a ser la reforma social. En les seves obres, va mostrar opinions liberals i democràtiques, va promulgar l’individualisme i la fe en la veritat i la natura. De la seva obra poètica, es pot esmentar Bergliot (poema épic, 1865) i la recopilació de poesies que el van convertir en el poeta nacional, Digte og Sange (1870), de la qual destaca la coneguda «Ja, vi elsker dette landet» («Sí, vam estimar aquesta terra»), que s’ha convertit en l’himne nacional noruec. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Synnöva Solbakken (Synnøve Solbakken, 1857) |
epubqüest 