Josep Carner
Barcelona, 9 de febrer, 1884
Brussel·les, 4 de juny, 1970
| Josep Carner i Puig-Oriol és un dels representants del noucentisme; col·laborà amb Pompeu Fabra a l’Institut d’Estudis Catalans i dirigí diverses editorials i revistes. Seguidor de Prat de la Riba, posà en pràctica les seves consignes en articles i editorials. L’any 1921 inicià la carrera diplomàtica i s’allunyà en part de la vida catalana. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les. Posteriorment es refugià a Mèxic (1939-1945), on exercí la docència, però tornà a Brussel·les. Escrigué poesia: Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), Verger de les galanies (1911), Auques i ventalls (1914); teatre: El ben cofat i l’altre (1951), Cop de vent (1966); prosa: La malvestat d’Oriana (1910), i assaig: Les bonhomies (1925). Traduí, entre d’altres, Shakespeare, Molière i Andersen.
|
| Més informació a la Viquipèdia. |
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
epubqüest 