Fiódor Dostoievski
Moscou, 11 de novembre, 1821
Sant Petersburg, 9 de febrer, 1881
| Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski fou un dels escriptors més grans de la literatura russa. Atret per les teories dels socialistes utòpics francesos, Dostoievski va entrar en relació amb cercles revolucionaris; a conseqüència d’això, l’abril de 1849 va ser detingut. D’aquell període de reclusió i de treballs forçats —que van agreujar l’epilèpsia que patia—, en va extreure personatges i idees per a les seves obres. El 1864 és l’any de la mort de la seva dona i del seu germà, que Dostoievski va afrontar com una fatalitat ineludible. Esperonat per les necessitats materials, va emprendre llavors la redacció d’una de les seves grans novel·les, Crim i càstig (traduïda al català per Andreu Nin, 1929), i el 1866 va publicar El jugador (traducció catalana de Reyes García Burdeus i Teresa Camañes Gasulla, 2006). La pressió dels creditors el va empènyer a abandonar Rússia i a viatjar per Europa en companyia de la seva nova esposa, Anna Grigórievna Snitkina. Va ser una època penosa però també d’una activitat intensa, fruit de la qual van sortir a llum obres com L’idiota (1868; traducció catalana de Josep M. Güell, 1982) o L’etern marit (1870; traducció catalana de Francesc Payarols, 1929), que li van proporcionar una gran fama i la possibilitat de tornar al seu país, on va ser rebut amb entusiasme. |
| Més informació a la Viquipèdia. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| L’etern marit (Вечный Муж, 1870) |
epubqüest 