Del llum de gas al llum elèctric, publicat per primera vegada l’any 1951, es va reeditar amb el seu apèndix fotogràfic i un capítol inèdit que havia estat suprimit pel mateix autor en la primera edició per motius extraliteraris i que havia quedat als arxius familiars durant més de mig segle. Al llarg d’aquestes memòries, Carles Soldevila ressegueix els seus orígens familiars, parla de la seva educació al Liceo Políglota i evoca les seves primeres lectures. Descriu des d’una òptica personal moments històrics com el canvi de segle o la Setmana Tràgica. Com Pla, Sagarra o Gaziel, fa un retrat impagable de la universitat que li va tocar viure com a estudiant. Sempre evitant la temptació de novel·lar els records, equilibrant en tot moment l’efusió lírica amb el rigor documental, fa una crònica dels inicis de la Mancomunitat i de les coneixences que hi va fer, des de Prat de la Riba fins a Eugeni d’Ors.
Les memòries de Carles Soldevila mereixen un lloc d’honor al costat dels grans textos memorialístics de Pla, Sagarra o Gaziel, i conformen una vegada més que la prosa autobiogràfica ha donat les millors obres de la literatura catalana del segle XX. Soldevila cedeix, tal com diu ell mateix, a «la fal·lera de recollir records d’infància i de joventut», conscient del perill d’aquesta mena d’exercicis però convençut també que l’art és «l’únic recipient capaç de retenir les fluïdes essències de la vida».

Primera edició: Febrer, 2018.