El primer volum de A la recerca del temps perdut (Pel cantó de Swann) comença amb l’evocació del flux de records que assetgen el narrador durant l’endormiscament, moment en el qual la consciència d’un mateix és prou desactivada perquè hi interfereixi la raó. El narrador va reconstruint una imatge fragmentada de la seva infància a la vila de Combray a còpia d’evocació d’aquells records involuntaris que ressorgeixen de bell nou quan determinats actes del present evoquen sensacions aparentment oblidades. Aquesta tècnica és descoberta pel protagonista en un dels passatges més coneguts de l’obra: aquell moment en què les sensacions que li provoca el gust d’una magdalena sucada en una tassa de te li provoquen un allau de records que havien romasos «perduts» i que, un cop recuperats, resten com a «temps recobrat».
«Un amor de Swann», la segona part de Pel cantó de Swann, es publica sovint separadament. Aquesta obra narra les peripècies sentimentals de Charles Swann amb Odette de Crécy, i, com que es tractar d’una història independent i relativament curta, es considera que pot ser una bona introducció a l’obra i s’estudia sovint als centres educatius francesos. El lector, ja sigui d’edat mitjana o jove, troba forçosament un poc de si mateix en un Swann enamorat i amb el seu amor enfortit per les contrarietats que va trobant.

Primera edició: Agost, 2017.

També podeu descarregar-vos i llegir la traducció de Jaume Bofill i Ferro de la segona part d’aquesta novel·la (Un amor de Swann) .