Ramon d’Abadal
Vic, 1 d’octubre, 1888
Barcelona, 17 de gener, 1970
| Ramon d’Abadal i de Vinyals es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, on durant els seus estudis universitaris assistí a les classes que Rubió i Lluçh, Massó i Torrents, i Puig i Cadafalch donaren als «Estudis Universitaris Catalans». Obtingué el grau de doctor a la Universitat de Madrid (1911) i marxà després a París per estudiar a l’Escola de Cartes i a la Sorbona. Des de 1926 es dedica principalment als estudis carolingis catalans. És membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de la Història, i des de 1967 membre corresponent estranger de l’Institut de França i Doctor Honoris causa de la Universitat de Tolosa. Ultra els seus estudis carolingis, entre els quals remarquem un dels llibres més importants d’Abadal, Els primers comtes catalans, ha publicat també diferents estudis sobre l’Espanya visigòtica i els primers temps de la Catalunya independent. Darrerament ha estudiat els orígens de la decadència medieval catalana en temps de Pere el Cerimoniós. |
| Més informació a la Viquipèdia. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Els precedents antics a la història de Catalunya (1967) |
epubqüest 