Svetlana Aleksiévitx
Stanislav, Unió Soviètica, 31 de maig, 1948
Svetlana Aleksàndrovna Aleksiévitx és una periodista d’investigació i escriptora bielorussa en llengua russa. El 2015 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per «la seva escriptura polifònica, un monument al patiment i al valor en els nostres temps». Aleksiévitx va ser la primera periodista i escriptora bielorussa en obtenir el premi. Aleksiévitx va forjar la seva carrera periodística entrevistant testimonis de la majoria d’esdeveniments dramàtics del país, com la segona guerra mundial, la guerra afganosoviètica, la caiguda de la Unió Soviètica i l’accident de Txernòbil. Perseguida pel règim de Lukaixenko, va abandonar Bielorússia el 2000. La Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi va oferir-li asil i durant la dècada següent va viure a París, Göteborg i Berlín. El 2011 Aleksiévitx va tornar a Minsk. |
Més informació a la Viquipèdia. |
LLIBRES (publicats a epubqüest) |
Últims testimonis. Un solo de veus infantil (Последние свидетели (сто недетских рассказов), 1985) |