Svetlana Aleksiévitx

Svetlana Aleksiévitx

Svetlana Aleksiévitx
Stanislav, Unió Soviètica, 31 de maig, 1948

Svetlana Aleksàndrovna Aleksiévitx és una periodista d’investigació i escriptora bielorussa en llengua russa. El 2015 va guanyar el Premi Nobel de Literatura per «la seva escriptura polifònica, un monument al patiment i al valor en els nostres temps». Aleksiévitx va ser la primera periodista i escriptora bielorussa en obtenir el premi.
Aleksiévitx va forjar la seva carrera periodística entrevistant testimonis de la majoria d’esdeveniments dramàtics del país, com la segona guerra mundial, la guerra afganosoviètica, la caiguda de la Unió Soviètica i l’accident de Txernòbil. Perseguida pel règim de Lukaixenko, va abandonar Bielorússia el 2000. La Xarxa Internacional de Ciutats de Refugi va oferir-li asil i durant la dècada següent va viure a París, Göteborg i Berlín. El 2011 Aleksiévitx va tornar a Minsk.
Més informació a la Viquipèdia.
LLIBRES
У войны не женское лицо (1985)
Últims testimonis. Un solo de veus infantil (Последние свидетели (сто недетских рассказов), 1985)
Els nois del zinc (Цинковые мальчики, 1989)
Зачарованные смертью (1993)
Pregària de Txernòbil (Чернобыльская молитва: Хроника будущего, 1997)
Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Время секонд хэнд, 2013)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s