L’any en estampes podria semblar un llibre de nostàlgia d’uns temps fugissers i d’enyor d’una il·lusió geòrgica o bé d’evasió cap a uns medis rurals, aliens a l’autor. No és cap de les dues coses, sinó un llibre de realitats vives —d’algunes realitats, experiències personals incloses—, amb referències a èpoques anteriors i algunes digressions històriques, el passat i la tradició exercint sempre la seva força en el present.
Es tracta d’unes pàgines sobre la vida d’un poble i així mateix sobre la meva, en un període concret, amb uns elements vistos i uns sentiments. Hi ha una intenció de ritme i expressivitat, i no vaig deixar d’acollir, quan es presentava, una mica d’escalf poètic.

Marià Villangómez i Llobet

Primera edició: Gener, 2017.