Miquel Llor

Miquel Llor

Miquel Llor
Barcelona, 3 de maig, 1894
Barcelona, 2 de maig, 1966

Miquel Llor i Forcada és un dels grans narradors del segle XX. Continuador de la tradició d’Emili Vilanova, Narcís Oller, Caterina Albert o Prudenci Bertrana, Llor introdueix la visió pessimista i desencisada de l’ésser modern a través dels models de Marcel Proust, André Gide o Italo Svevo, autors que tradueix, i se serveix de les noves tècniques literàries per analitzar l’individu. El 1928, publica Tàntal, obra que va causar un cert escàndol; però és, amb Laura a la ciutat dels sants (premi Crexells de novel·la 1930), que aconsegueix la plena maduresa narrativa i obté el reconeixement. Autor d’altres novel·les de to costumista, Llor entra en una profunda crisi arran de la guerra civil i el 1947 publica El somriure dels sants, una segona part de Laura a la ciutat dels sants que fou una mena de rectificació dels agosarats postulats anteriors. També és autor d’una narrativa important, aplegada a Tots els contes (1950).
Més informació a la Viquipèdia.
LLIBRES (publicats a epubqüest)
Laura a la ciutat dels sants (1931)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.