Desdejuni a can Tiffany té tots els ingredients per a ser una novel·leta interessant i de lectura agradable. Hi trobem tots els tòpics que corresponen al gènere. Dones atractives, situacions eròtiques llamineres, la suficient quantitat de nu, embolic situacional, varietat de personatges, l’ai al cor i la sorpresa final. Res no hi falta. Es llegeix tranquil·lament i, una vegada acabada, fins i tot hom es pot adormir pensant en el que ell hauria fet si s’hagués topat amb la Holly, el personatge principal. En aquest sentit la novel·leta és d’allò més tradicional, fins i tot és una literatura que reuneix totes les condicions per a tenir grans tirades i nombrosos lectors a totes les capes de la societat.
Hi ha bandits romàntics que, això no obstant, s’aprofiten de la bona fe d’una noia innocent. Hi ha amics que només ho són quan en poden treure un profit. Hi neixen passions platòniques que semblen absurdes enmig de tanta baixesa humana. Hi trobem aprofitats que no es recorden dels benifets rebuts quan se’ls demana una mica d’ajuda. Hi ha gelosia i censors dels costums dels altres. Però hi ha també ànimes infinitament nobles, sacrificades. En fi, hi és tot, com a la vida mateixa.
La de Capote és una actitud d’admiració per l’atmosfera densa i de basarda, rica de les situacions absurdes que dóna el sentimentalisme portat a ultrança. Les obres d’aquest autor són plenes d’aquestes situacions. Si hi ha mai un intent de sortida, d’escapada, resulta finalment inútil. La rebel·lió només ha servit per a demostrar la inutilitat de tota acció que busqui la modificació.

Primera edició: Juliol, 2016.