J. V. Foix (1894) començà a publicar abans de la guerra i, de fet, fou un intel·lectual influent que col·laborà assíduament en revistes i diaris; però el reconeixement de la seva gran qualitat com a poeta no arribaria fins ben entrada la dècada dels cinquanta. El poeta —autor d’un vers sovint citat: «M’exalta el nou i m’enamora el vell»— té un important bagatge cultural (Llull, Ausiàs March, la poesia trobadoresca, la poesia italiana, però també els futuristes, Apollinaire i els surrealistes) que queda reflectit en la seva gran riquesa idiomàtica i tècnica excepcional. Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1951), On he deixat les claus (1953), Onze Nadals i un Cap dany (1960), Desa aquests llibres al calaix de baix (1964), constitueixen les obres més rellevants d’aquest autor, de qui ha dit Pere Gimferrer, que n’ha preparat la present antologia: «Poeta d’idees, i d’imatges que en són el reflex, la seva obra resta un dels punts més alts d’elaboració i exigent domini verbal que hagi assolit la literatura catalana posterior als clàssics del segle XV».

Primera edició: Juny, 2016.