Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l’autor és el simple resultat d’haver «passejat un mirall al llarg d’un camí», és construïda a través d’un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d’una qualitat extraordinària.

La part que ocupa en la nostra vida de relació l’automatisme col·loquial és enorme, i és sorprenent com aquest no hagi promogut més interès. En el transcurs del dia, una gran part de les frases que pronunciem ens surten empeses per la comoditat, pel gust que ens dóna moure la llengua i modular els sons guturals —per passar l’estona, simplement. Només els personatges de les novel·les saben exactament el que es diuen, enraonen d’una manera deliberada i conscientment. Les tres quartes parts del que diem els homes de carn i ossos són sorolls certament articulats, però desproveïts d’un qualsevol sentit, frases automàtiques. Si hom medita un moment en aquest fet, veu cobrir una gran part de la pròpia vida d’irrisorietat i de grotesc.

Josep Pla
El carrer Estret

Primera edició: Maig, 2016.

Segona edició: Octubre, 2017.