Joan Reglà

Joan Reglà
Báscara, 27 de juliol, 1917
Sant Cugat del Vallès, 1973

Joan Reglà i Campistol, empordanès, nascut a Bàscara (Girona), el 27 de juliol del 1917, fou Catedràtic d’Història Moderna a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. Llicenciat en Dret i Doctor en Filosofia i Lletres (Secció d’Història), amb una tesi sobre la lluita diplomàtica entre França i la Corona d’Aragó per la vall d’Aran, premi Menéndez y Pelayo, 1948; Professor Adjunt de la Càtedra del Dr. Jaume Vicens Vives a la Universitat de Barcelona; Catedràtic de la de Santiago de Compostela, i, des de 1969, de la de València. En el trienni 1961-1964 fou Degà de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València.
Joan Reglà desenvolupà una intensa activitat com a didacta, publicista i investigador. En aquest darrer aspecte cal esmentar, sobretot, els seus estudis sobre els moriscos i el bandolerisme a l’Espanya dels Àustries. En conjunt, la seva producció bibliogràfica s’acosta al centenar de títols. Exposà la seva concepció de la Història, d’una manera senzilla i clara, en l’assaig Comprendre el món. Reflexions d’un historiador (1967). L’any 1955 li fou concedit el premi Aedos pel seu llibre Felip II i Catalunya.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

Bandolers, pirates i hugonots a la Catalunya del segle XVI (1969)

Els virreis de Catalunya (edició pòstuma, 1980)