Lydie Salvayre

Lydie Salvayre

Lydie Salvayre
Autariba, França, 1948

Lydie Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, és filla d’una parella de republicans espanyols refugiats al sud de França després de la Guerra Civil Espanyola. El seu pare és andalús i la seva mare, catalana. La infantesa de Lydie Salvayre va transcórrer a Autariba, prop de Tolosa de Llenguadoc, a l’entorn humil de la colònia de refugiats espanyols. No té el francès com a llengua materna. És per mitjà de la literatura que va descobrir aquesta llengua. Després del batxillerat, va estudiar Lletres a la Universitat de Tolosa. El 1969, començà a estudiar Medicina. Després d’obtenir ambdós diplomes, s’especialitzà en psiquiatria a Marsella, on va exercir diversos anys com a psiquiatra a la clínica de Bouc-Bel-Air.
Lydie Salvayre començà a escriure a finals dels anys 70. El 5 de novembre de 2014, va guanyar el Premi Goncourt, la major recompensa literària francesa, amb la novel·la No plorar, que tracta de la Guerra Civil espanyola i l’exili. La trama transcorre durant els primers temps de la guerra a Catalunya i Mallorca i mescla la veu de l’escriptor Georges Bernanos amb els records reals que la mare de l’autora —Montserrat Monclús Arjona— li ha transmès. L’obra de Salvayre s’ha traduït a vint llengües.
LLIBRES (publicats a epubqüest)
No plorar. (Pas pleurer, 2014)

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.