Alfons Maseras

Alfons Maseras
Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer, 1884
Tolosa, Llenguadoc, 27 d’octubre, 1939

Alfons Maseras i Galtés fou un escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.
El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898, fou un dels fundadors de l’Associació Catalanista La Falç. Cap al 1899, freqüentava Els Quatre Gats, on probablement féu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, que el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artística, i el 1901, va dirigir, juntament amb Emmanuel Alfonso, la revista Auba.
Fou el primer desenvolupador del concepte de pancatalanisme encunyat per Josep Pijoan i Soteras. Tot i que aleshores era vinculat políticament a la Lliga Regionalista, també era membre de la Unió Catalanista, i formà part del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Residí llargues temporades a París, on durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera dirigí Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya i col·laborà a la Societat d’Estudis Militars. També a París escriví Pancatalanisme.
Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l’adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. És potser la més personal, malgrat les influències de Giacomo Leopardi. Traduí al català Molière, Alfred de Musset, William Shakespeare, Silvio Pellico i Giacomo Leopardi. Col·laborà en molts diaris i revistes: Papitu, Un Enemic del Poble, Diario de Barcelona i d’altres.
Quatre dies abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, s’exilia, sense la seva família, a França, amb un grup d’intel·lectuals catalans. Malalt, trist i derrotat, mor pocs mesos més tard, el 27 d’octubre de 1939.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

Ildaribal. (1915)

L’estudiant de Cervera. (1935)