Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera
Pollença, 10 de març, 1854
Ciutat de Mallorca, 16 d’octubre, 1922

Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí. Fill d’una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l’interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l’Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, «El pi de Formentor» (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.
Mentrestant, manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana (1885-1890), on s’ordena sacerdot i es doctora en Teologia. Durant l’estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure son pare que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca escriví els poemes narratius que conformen el volum De l’agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica el seu recull de poesies més important, Horacianes, que fou seguit d’un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatja a Terra Santa i, fruit d’aquest pelegrinatge, publica Visions de Palestina (1908). Tradueix els Himnes de Prudenci. Morí a la trona d’una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d’octubre de 1922.
Miquel Costa i Llobera va superar la Renaixença i els tòpics que envoltaven els Jocs Florals. Alguns estudiosos com Antoni Rubio i Lloch, en l’afany de catalogar-lo, van assegurar que era un romàntic del classicisme i un clàssic del romanticisme. El cert és que va conrear un tipus de romanticisme que mantenia una serenitat clàssica. Fos com fos, amb el temps, va convertir-se en un referent per a les futures generacions d’escriptors de les Illes Balears. Amb un llenguatge molt acurat, sempre va tractar amb rigor les formes literàries clàssiques.
LLIBRES (publicats a epubqüest)
La veu de l’inefable. Antologia poètica. (a cura de Maria Antònia Perelló, 1999)
Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s