El 28 de juliol de 1907, André Gide, que sojornava a la propietat del seu amic Eugène Rouart a Bagnols-de-Grenade, a prop de Toulouse, coneix un jove, en Ferdinand, fill d’un valet de ferme. Amb aquell que anomenarà el «Ramier» (tudó, en català), per una espècie de parrupeig que produïa quan feia l’amor, l’escriptor, que gairebé tenia quaranta anys, va viure una nit d’èxtasi de la qual va emergir «deu anys més jove». En calent, va escriure el relat líric i minuciós d’aquest episodi, i el va fer llegir a alguns dels seus amics més íntims, Jacques Copeau, entre d’altres. Gide va tornar diverses vegades a Bagnols i es preocupà de la vida del jove Ferdinand, qui morí el 1910. Però mai va publicar la seva narració. Ignorem per què, potser per prudència.
Gairebé un segle després d’haver estat escrit, heus aquí, retrobat recentment per Catherine Gide entre els arxius del seu pare, aquest Ramier: rarament Gide s’ha mostrat tan lliure, tan espontani.

Primera edició: Octubre, 2015.

Segona edició: Març, 2017.