William S. Burroughs va publicar Yonqui, el 1953, gràcies a Allen Ginsberg, que es va passejar amb el manuscrit sota el braç per diverses editorials fins a trobar Carl Solomon, un editor més valent —i més desesperat— que d’altres, i que, anys després, va confessar que sentia un terror tan gran de treballar amb aquest tipus de material que va estar a punt de patir un col·lapse. Va ser així com va aparèixer un dels llibres mítics de la literatura americana del segle XX, però també un dels més prohibits i subterranis, en una editorial marginal, amb el pseudònim de William Lee. Burroughs no era encara l’autor de Naked Lunch, ni s’havia constituït en el gran visionari de la nostra època, que ha inspirat a escriptors, a músics, a pintors i a cineastes, però en aquesta descarnada, resplendent crònica d’una addicció —les vagabunderies en busca de droga, l’avidesa per una dosi, la peculiar sexualitat i les no menys estranyes relaciones nascudes en la comunió de la droga— hi ha ja el fonament de tota la seva obra posterior. Per a Burroughs, un audaç explorador del costat més salvatge de la vida i la literatura, tot ha de ser experimentat fins el límit, però ell mai perd la distància de la intel·ligència. Per a arribar al paradís de la droga hom s’ha d’enfonsar en el seu infern, ja que ambdós són el mateix, i la degradació no està mai gaire lluny de la revelació. Perquè la droga, finalment, no és un mitjà per a augmentar el plaer ni un estimulant: és una manera de viure.

Primera edició: Setembre, 2015.

Segona edició: Març, 2017.