Bevinguts a Hollywood, cap al 1950, la fi de l’Era Daurada. Un noi sorprenentment maco, encara un adolescent, és «descobert» per un agent cinematogràfic. Quan es treu la samarreta els cors joves bateguen més de pressa; és la imatge de la innocència, la confiança i la necessitat…, per tot això es convertirà en una estrella. Sembla gairebé predestinat. El seu ample somriure sembla dir-nos: «M’estimareu», i, aviat, el món sencer l’adorarà.
El jove es diu Tab Hunter —un nom fals, naturalment, un nom de Hollywood— i havia arribat la seva hora. L’estrellat no va arribar d’un dia per l’altre malgrat que ho va semblar. De fet, la fama va arribar abans, quan el seu rostre aparegué en centenars de portades de revista; les pel·lícules, el contracte amb l’estudi cinematogràfic, el seu nom escrit amb bombetes pampalluguejants…, tot això arribà més tard. Per què en Tab Hunter va ser un autèntic producte de Hollywood, una estrella de cinema creada a partir d’un jove estable, un noi tímid que encara se n’hi va tornar més per la manera com els seus companys d’escola —tant nois com noies— reaccionaven davant la seva bellesa, per una mare que se’n cuidava en tots els aspectes excepte en l’emocional, i per un secret que el turmentava i, a la vegada, el feia tirar endavant.
A Tab Hunter Confidential: The Making of a Movie Star, en Hunter ens parla, per primera vegada, de com era ser una estrella de cinema al final de l’època dels estudis, ser tractat com una mercaderia, seguir les ordres que l’estudi imposava: com comportar-se, a qui veure, com vestir-se. També ens parla de com era ser gai; al principi, confós per les seves pròpies pors i recels, més tard, com actor atrapat per la imatge imposada de la innocència del noi-que-viu-al-costat. I quan va gosar obstaculitzar les ordres, queixar-se de l’enfilall de pel·lícules mediocres que l’estudi li assignava, va descobrir que, com qualsevol altre producte, era dispensable —«dispensable i reemplaçable».
La carrera de’n Hunter com actor de bona fe va durar una dècada. Però va perseverar, treballant contínuament en una professió que havia arribat a estimar, buscant —i guanyant-se— el respecte dels seus pars, i de tota la comunitat de Hollywood.
Per tot això, Tab Hunter Confidential és, en el fons, una història de supervivència, de les marejants alçades de l’estrellat, i les depressions destructores quan les trucades de telèfon comencen a no tenir resposta; de la necessitat de ser estimat, i la por de ser consumit; de l’esperança d’un noi innocent, i de la suma compungida d’un home que ho va fer tot, i que va viure per a dir-ho tot.
|