Un relat ple de sensibilitat que és un cant al desinterès i a la generositat i que exalta l’enorme valor que hi ha en un acte tan senzill com és plantar un arbre.
En una erma comarca de Provença, un home solitari planta centenars de milers d’arbres i transforma en un paradís ple de vida el que abans era una regió inhòspita i gairebé deshabitada. És la història de Elzéard Bouffier, un personatge inoblidable pel seu desinterès, per la seva enorme generositat i per deixar petjada a la terra sense anhelar recompensa alguna. Jean Giono, un dels escriptors francesos més importants del segle XX, va crear el personatge de Bouffier per a «fer que la gent estimés els arbres, per a ser més exacte, fer que estimin el plantar arbres». En la seva obra encoratja una comunió amb el silenciós món de les plantes, que purifica i renova la terra que ens envolta, ens reconforta i ens reconcilia.
Escrit per encàrrec de la revista americana Reader’s Digest, el relat L’home que plantava arbres va tenir una ressonància mundial. Actualment, és considerat un manifest complet de la causa ecologista.
Molta gent va creure que el personatge d’Elzéard Bouffier havia existit realment, creença amb la qual Giono sempre va jugar.
El relat transmet nombrosos missatges: ecològics, humanistes i també polítics. La història d’Elzéard Bouffier està considerada, en la literatura ecologista, com una paràbola de l’acció positiva de l’home sobre el seu medi i de l’harmonia que se’n pot deduir.

Primera edició: Juliol, 2015.

Segona edició: Maig, 2017.

També podeu descarregar-vos i llegir la versió original en francès d’aquest relat (L’homme qui plantait des arbres) i la versió no il·lustrada en català (L’home que plantava arbres).