Para los dioses turcos és una metàfora de perdedors il·lustres. Els que perden perquè la seva aposta és massa alta i arriscada: cercadors de Dorados i Quimeres, sers que fan de la vida un gest noble a la recerca d’una divinitat marmòria, llunyaníssima i perfecta, que excita i mata els seus adoradors. Para los dioses turcos és un llibre d’idòlatres i per a idòlatres. Sers exquisits al caire de totes les runes, triomfadors caiguts en el que els altres anomenen llot: dames obsesses, amants maleïts, àngels en el vertigen de les mitologies, neoplatònics ansiosos de realitat, moros pagats d’epicureisme, trànsfugues tots, símbols d’un altre símbol…

Primera edició: Juliol, 2015.

Segona edició: Maig, 2017.