|
Pastiches et mélanges és una obra que Proust publica el 1919 a la NRF. És un recull de prefacis i articles de premsa apareguts principalment a Le Figaro a partir de 1908, aplegats en un volum a petició de Gaston Gallimard.
La primera part, «Pastiches», conté nou pastitxos literaris. Tots tenen per tema comú el «cas Lemoine», notícia que va ser a tots els diaris entre el 1908 i el 1909. Un estafador anomenat Lemoine havia pretès conèixer el secret de la fabricació del diamant i, després d’alguns experiments manipulats, havia acabat per rebre la suma considerable d’un milió-or de Sir Julius Werner, president de la De Beers. Després de la denúncia de Werner, el culpable va ser interrogat el gener de 1908, jutjat el juliol de 1909 et condemnat a sis anys de presó. Els nou pastitxos relaten doncs el cas Lemoine «a la manera de» Balzac, Flaubert, Sainte-Beuve (en el seu son fulletó del Constitutionnel), Henri de Régnier, Michelet, Émile Faguet i Renan, i segons el model del Journal dels Goncourt (igualment imitat per Proust a A la recerca del temps perdut). El recull el tanca el pastitx de les Mémoires de Saint-Simon, autor particularment admirat per Proust.
Els «Mélanges» comprenent quatre seccions. La primera, «En mémoire des églises assassinées», reuneix texts consagrats a les destruccions provocades per la Primera Guerra mundial a Caen, Amiens i Rouen, especialment. D’altres pàgines, escrites el 1900, evoquen John Ruskin, de qui Proust havia traduït La Bible d’Amiens. La segona secció, «La mort des cathédrales», és un article del Figaro on Proust s’oposava, el 1904, a un dels articles de la llei de separació de l’Església i de l’Estat. La tercera secció, «Sentiments filiaux d’un parricide» (1907), tracta d’un drama de la bogeria. Finalment, «Journées de lecture» (1905 i 1907) és el prefaci de la traducció de Sésame et les lys de Ruskin, traduït per Proust per al Mercure de France.
|
epubqüest 