Era aquest, i no l’Afrodita de Louys, segons conten testimonis fiables, el llibre de tapes grogues que Wilde va endur-se quan va anar a la presó de Reding: possiblement, a la vegada com consol eròtic, i com explicació simbòlica dels seus tràgics amors amb el fill de Lord Queensberry.
Las tempestuoses relaciones entre el ric hereu Camille des Grieux i el pianista René Teleny, podrien, en efecte, ser considerades una mena de transposició de l’«inconfessable» vincle amb Lord Alfred Douglas, que va portar Wilde a la presó. Però són, sobre tot, la plasmació típico-literària de determinat aspecte ocult de la societat victoriana, que Wilde no podia ironitzar en les seves més celebrades obres, per la seva personal i flagrant immediatesa amb els fets.
Teleny, en aquest sentit, pot considerar-se una espècie de revers o negatiu de Dorian Grey: tot el que en aquesta apareix nimbat de reticent i maligna perversitat, s’aclareix a Teleny en forma de equívocs socials, fundats en simples desitjos carnals. El que evidentment condemnava al secret l’excessivament explícita novel·la, que fins dates recents va circular només en edicions privades, de les que la primera, de 1893, és precisament el llibre de coberta groga mencionat més amunt.
En quant a l’autoria de l’obra, són diverses les hipòtesis dels crítics i prologuistes de les diverses edicions: tots coincideixen que la forma final la va donar el propi Wilde, bé que no és improbable que fossin més d’un parell les mans que participaren en la seva confecció, o, al menys, en l’elaboració temàtica. El que, en qualsevol cas, no fa més que accentuar el caràcter testimonial de l’obra, a la que no pocs consideren un verdader monument arqueològic de la literatura «gai».

Primera edició: Juliol, 2015.

Segona edició: Novembre, 2017.