Joaquim Ruyra

Joaquim Ruyra

Joaquim Ruyra
Girona, 27 de setembre, 1858
Barcelona, 15 de maig, 1939

Joaquim Ruyra i Oms, escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns del segle XX, nasqué a la Casa Ruyra de Girona. Des dels 20 anys fins a la guerra civil, acostumava a passar la primavera i la tardor a Arenys de Mar. A l’hivern s’estava a Barcelona i a l’estiu a Blanes, on trobava la inspiració, a la casa pairal on la seva família s’havia traslladat el 1873 per motius polítics.
Es casà amb Teresa de Llinàs d’Arnau, germana de Rafael de Llinàs i d’Arnau, baró de Llinàs i pertanyent a la petita noblesa catalana.
Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seus 80 anys. Morí el mes de maig del 1939, en un moment complicat que silencià la seva pèrdua.
L’Institut d’Estudis Catalans va crear el premi Joaquim Ruyra en el seu honor per premiar el «millor treball d’investigació sobre Ruyra, la seva vida, la seva obra, la seva llengua, o bé sobre qüestions d’antecedents i influències».
A Arenys, era una persona molt coneguda i estimada. Fou mestre literari d’escriptors com Josep Pla, Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol.
Es formà en la lectura dels clàssics, com Homer, Cervantes i Shakespeare, i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només texts catalans: premis als Jocs Florals i col·laboracions a La Renaixensa, La revista, Recull, etc.
Conreà la poesia, el teatre —sense èxit— i la narració curta, àmbit en el qual excel·lí. La seva obra, curta, però d’una altíssima qualitat, el converteix en un dels millors narradors en llengua catalana. Narrador innat i gran innovador, creà un veritable llenguatge, tot escoltant la gent de Girona, del Montnegre, de la Selva i els pescadors de Blanes. Fou un gran descobridor de la naturalesa, que corregia i refeia constantment les seves acurades descripcions. No és en va, doncs, que per molts escriptors posteriors ha estat reconegut com a mestre.
El seu univers literari se centrà en el mar i la costa, en concret la de Blanes d’on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir.
Fou traductor de Schmidt, Molière, Scribe, etc. També féu articles sobre filologia, que publicà a la premsa sota el títol de Qüestions de llenguatge.
LLIBRES
Amor a prova de bomba (1902)
Marines i boscatges (1903; ampliat i reeditat a Pinya de rosa, 1920)
El rem de trenta-quatre (1904; inclòs a Pinya de rosa, 1920)
El país del pler (1906)
Xàfec d’estiu (1910)
Fulles ventisses (1919)
La parada (1919)
Pinya de rosa (1920)
Entre flames (1928)
La Bona Nova (1928)
La cobla (1931)
En Garet a l’enramada (1938; teatralització del relat inclòs a Pinya de rosa, 1920)
Obres completes (edició pòstuma, 1949)
Polles d’aigua (edició pòstuma, 1969)
Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s