Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany
Barcelona, 3 d’agost, 1918
Barcelona, 2 d’octubre, 1991

Maria Aurèlia Capmany i Farnés fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Fou, també, presidenta del PEN català entre 1979 i 1983 i destacà com a activista cultural, feminista i antifranquista.
Néta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d’Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la família a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l’Institut Albéniz de Badalona i l’Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l’època d’universitària.
Amb la seva primera novel·la Necessitem morir (publicada el 1952) quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968. L’any 1981 va rebre el Premi Ramon Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d’Hongria.
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l’assaig i altres gèneres literaris. En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d’actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb La dona a Catalunya: consciència i situació el 1966. El mateix any, va particpar a la Caputxinada, una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això era i no era.
Participà i va intervindre en el “Míting de la Llibertat” (22 de juny de 1976) i en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembre de 1976).
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d’Edicions a l’Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que va morir el 2 d’octubre de 1991. Va ser també membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.
LLIBRES
El cel no és transparent (1948)
Necessitem morir (1952)
Com una mà (1952)
L’altra ciutat (1955)
Tana o la felicitat (1956)
Betúlia (1956)
Ara (1958)
Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs, 1958)
Traduït de l’americà (1959)
El gust de la pols (1962)
La pluja als vidres (1963)
Historias de Barcelona (1963)
El desert dels dies (1966)
La dona a Catalunya : consciència i situació (1966)
Un lloc entre els morts (1967)
Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual (1968)
La dona catalana (1968)
Els vells (1968)
Feliçment, jo sóc una dona (1969)
La joventut és una nova classe? (1969)
Vitrines d’Amsterdam (1970)
El feminismo ibérico (1970)
Quim-Quima (1971)
De profesión mujer (1971)
Cartes impertinents de dona a dona (1971)
Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma (1971)
Anna, Bel i Carles (1971)
El jaqué de la democràcia (1972)
Ni teu, ni meu (1972)
Salvador Espriu (1972)
El feminisme a Catalunya (1973)
Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba (1973)
Carta abierta al macho ibérico (1973)
El comportamiento amoroso de la mujer (1974)
Pedra de toc (2 vol., 1970-74)
La dona (1976)
Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia (1976)
Subirachs o el retrat de l’artista com a escultor adult (1976)
L’alt rei en Jaume (1977)
La dona i la Segona República (1977)
Temps passat, notícia d’avui: una història de Catalunya (1978)
Dies i hores de la Nova Cançó (1978)
Antifémina (amb Colita, 1978)
Vés-te’n ianqui (1980)
Coses i noses (1980)
Àngela i els vuit mil policies (1981)
Dietari de prudències (1981)
El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau (1982)
En busca de la mujer española (1982)
Lo color més blau (1983)
Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall (conversa transcrita per Xavier Febrés, 1984)
Retrobar Barcelona (amb Jaume Sobrequés, 1986)
Mala memòria (1987)
El cap de Sant Jordi (1988)
Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió (amb Pere Calders, 1988)
La rialla del mirall (1989)
Això era i no era (1989)
Aquelles dames d’altres temps (1990)
Fem memòria. El port de Barcelona (1990)
¿Qué diablos es Cataluña? (1990)
Barcelona entre mar i muntanya (edició pòstuma, 1992)
Contes (edició pòstuma, 1993)
Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s