Vicent Andrés i Estellés

Vicent Andrés i Estellés
Burjassot, Horta Nord, 24 de setembre, 1924
València, 27 de març, 1993

Vicent Andrés i Estellés era un periodista, escriptor i un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seva llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d’ell s’ha dit que és el millor poeta valencià des de l’època d’Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
Té una obra diversa i molt extensa. Encara que n’és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seva obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d’un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.
Tota la seva obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià, dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava més adients.
Les primeres publicacions són Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L’amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins aquell moment.
A partir dels anys setanta, publica amb més freqüència i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L’inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seva obra més coneguda.
A partir d’aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l’àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d’Organyà (1981) amb —de nou— Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d’Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l’obra teatral L’oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
Pòstumament, l’editor Eliseu Climent va aplegar complet el Mural del País Valencià (1996). L’any 2011 es va publicar la compilació Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, una recopilació dels poemes de temàtica religiosa d’Estellés, realitzada per Enric Ferrer Solivares.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

Llibre de meravelles (1971)

L’Hotel París (1973)