La lengua absuelta, primera part de l’autobiografia d’Elias Canetti, cobreix el període que transcorre entre 1905 i 1921. «Només puc dir que tinc presents aquells anys amb tota la seva frescor i amb tot el seu rigor; han estat el meu aliment durant més de seixanta anys». Per les pàgines de l’obra desfilen la infància multilingüe i cosmopolita de l’escriptor; la mort sobtada del seu pare, fulminat per la «terrible notícia de l’esclat de la guerra»; el trasllat a Suïssa el 1913; les vivències de la guerra; els anys de formació, amb el propòsit d’arribar a ser senzillament «un ésser humà»; la pèrdua «del paradís de Zuric».

Primera edició: Abril, 2015.

Segona edició: Octubre, 2016.