Elias Canetti

Elias Canetti

Elias Canetti
Rustschuk, Imperi Austríac-Hongarés, 25 de juliol, 1905
Zuric, Suïssa, 14 d’agost, 1994

Elias Canetti fou un escriptor i pensador austríac/jueu/britànic en llengua alemanya guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1981. Fill d’una família comerciant jueva d’origen sefardita amb orígens al poble espanyol de Cañete (Província de Conca), va viure a l’actual Bulgària (Rustschuk, la població on va néixer, situada en aquells moments a l’Imperi Austríac, avui en dia forma part de Bulgària amb el nom de Ruse) fins que el 1911 es va traslladar al Regne Unit, establint-se a la ciutat de Manchester, on va prendre contacte amb les millors obres de la literatura universal. Des de nen dominava el búlgar, l’alemany i el ladino. Mort el seu pare, a l’any següent la família va emigrar a Viena on viu la Primera Guerra Mundial i s’enorgulleix amb els seus petits amics de ser “britànic abans que austríac”. Una vegada instal·lat a Àustria, utilitzarà l’alemany com a llengua vehicular. Després de passar per Zuric i Alemanya, va retornar a Viena l’any 1924 com a estudiant de Ciències Químiques a la Universitat de Viena, on es llicencià el 1929. Tot i la seva llicenciatura en química mai exercí aquesta disciplina, interessant-se per la literatura durant la seva estada a Suïssa.
El 1938 després de l’Anschluss, Canetti es trasllada a Londres, obtenint la nacionalitat britànica l’any 1952. Incòmode amb la mentalitat i els costums anglesos es va mostrar molt crític amb la intel·lectualitat del país, fent-ho evident en algunes de les seves obres, i va ser amant de la novel·lista britànica Iris Murdoch.
A partir dels 1970 va viure a Zuric fins a la seva mort, esdevinguda el 14 d’agost de 1994. El 1972 rebé el Premi Georg Büchner, la més important distinció literària en llengua alemanya, i el 1981 el Premi Nobel de Literatura per una escriptura marcada per una àmplia perspectiva, una abundància d’idees i energia artística.
LLIBRES
La boda (Die Hochzeit, 1932)
Comedia de la vanidad (Komoedie der Eitelkeit, 1934)
Auto de fe (Die Blendung, 1936)
Los emplazados (Die Befristeten, 1956)
Masa y poder (Masse und Macht, 1960)
Apuntes, 1942-1965 (Aufzeichnungen 1942-48, 1965)
Las voces de Marrakech (Die Stimmen von Marrakesch, 1968)
El otro proceso de Kafka. Sobre las cartas a Felice (Der andere Prozess, 1969)
La provincia del hombre. Apuntes, 1942-1972 (Die Provinz des Menschen. Aufzeichnungen 1942-72, 1973)
El testigo oidor (Der Ohrenzeuge. Fuenfzig Charaktere, 1974)
La conciencia de las palabras (Das Gewissen der Worte, 1975)
La lengua absuelta. Autorretrato de infancia (Die Gerette Zunge. Geschichte einer Jugend, 1977)
La antorcha al oído (Die Fackel im Ohr, 1980)
Juego de ojos (Das Augenspiel, 1985)
El corazón secreto del reloj. Apuntes, 1973-1985 (Das Geheimherz der Uhr. Aufzeichnungen 1973-85, 1987)
El suplicio de las moscas. Apuntes, 1986-1992 (Die Fliegenpein. Aufzeichnungen 1986-92, 1992)
Desde Hampstead. Apuntes, 1954-1971 (Nachträge aus Hampstead. Aufzeichnungen 1954-71, 1994)
Apuntes, 1992-1993 (edició pòstuma; Aufzeichnungen 1992-93, 1996)
Apuntes, 1973-1984 (edició pòstuma; Aufzeichnungen 1973-84, 1999)
Fiesta bajo las bombas (edició pòstuma; Party im Blitz. Die englischen Jahre, 2003)
Apuntes para Marie-Louise (edició pòstuma; Aufzeichnungen für Marie-Louise, 2005)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s