Elias Canetti

Elias Canetti
Rustschuk, Imperi Austríac-Hongarés, 25 de juliol, 1905
Zuric, Suïssa, 14 d’agost, 1994

Elias Canetti fou un escriptor i pensador austríac/jueu/britànic en llengua alemanya guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1981. Fill d’una família comerciant jueva d’origen sefardita amb orígens al poble espanyol de Cañete (Província de Conca), va viure a l’actual Bulgària (Rustschuk, la població on va néixer, situada en aquells moments a l’Imperi Austríac, avui en dia forma part de Bulgària amb el nom de Ruse) fins que el 1911 es va traslladar al Regne Unit, establint-se a la ciutat de Manchester, on va prendre contacte amb les millors obres de la literatura universal. Des de nen dominava el búlgar, l’alemany i el ladino. Mort el seu pare, a l’any següent la família va emigrar a Viena on viu la Primera Guerra Mundial i s’enorgulleix amb els seus petits amics de ser “britànic abans que austríac”. Una vegada instal·lat a Àustria, utilitzarà l’alemany com a llengua vehicular. Després de passar per Zuric i Alemanya, va retornar a Viena l’any 1924 com a estudiant de Ciències Químiques a la Universitat de Viena, on es llicencià el 1929. Tot i la seva llicenciatura en química mai exercí aquesta disciplina, interessant-se per la literatura durant la seva estada a Suïssa.
El 1938 després de l’Anschluss, Canetti es trasllada a Londres, obtenint la nacionalitat britànica l’any 1952. Incòmode amb la mentalitat i els costums anglesos es va mostrar molt crític amb la intel·lectualitat del país, fent-ho evident en algunes de les seves obres, i va ser amant de la novel·lista britànica Iris Murdoch.
A partir dels 1970 va viure a Zuric fins a la seva mort, esdevinguda el 14 d’agost de 1994. El 1972 rebé el Premi Georg Büchner, la més important distinció literària en llengua alemanya, i el 1981 el Premi Nobel de Literatura per una escriptura marcada per una àmplia perspectiva, una abundància d’idees i energia artística.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

La lengua absuelta. Autorretrato de infancia (Die Gerette Zunge. Geschichte einer Jugend, 1977)