Carmen Laforet
Barcelona, 6 de setembre, 1921
Madrid, 29 de febrer, 2004
| Carmen Laforet Díaz va ser una escriptora catalana en castellà. Quan tenia dos anys, la seva família es traslladà a viure a l’illa de Gran Canaria. Allí va passar la infància i l’adolescència. Va tornar a la península per a estudiar filosofia a Barcelona i Dret a la Universitat Central de Madrid, però va abandonar ambdues carreres als vint-i-un anys. Es va casar a Madrid amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb qui va tenir cinc fills. El 1944 va publicar Nada, novel·la amb la que va guanyar la primera edició del premi Nadal de l’editorial Destino. Aquesta novel·la va ser un èxit de crítica i de públic i va catapultar una Laforet molt jove a la fama literària. El 1950 publicà La isla y los demonios, novel·la situada a les Canaries, on s’havia criat. El 1955, La mujer nueva, una obra marcada per les experiències religioses de la autora. Va seguir, el 1963, La insolación, primer volum de la trilogia Tres pasos fuera del tiempo, i després, un llarg període en el que va estar treballant en els altres dos toms de la trilogia, però sense arribar a publicar-los mai. |
| LLIBRES (publicats a epubqüest) |
| Nada (1945) |
epubqüest 