La novel·la té un argument aparentment simple. Només dos personatges principals en un sol escenari: l’hotel on són de vacances. Però, en realitat, l’obra, el que ens mostra és el drama d’un dels personatges, Gustav von Aschenbach, escriptor alemany, que ha decidit anar a Venècia a buscar la inspiració perduda. A l’hotel, l’artista topa amb un hoste, un adolescent polonès de gran bellesa, que es converteix en objecte de l’adoració de l’escriptor.
L’escriptor fa una minuciosa descripció psicològica d’Aschenbach de moralitat convencional i dels deliris amorosos de l’artista que sempre es mantenen en el pla intel·lectual, ja que la por al rebuig fa que no s’apropi físicament al jove. Paral·lelament l’obra ens descriu diferents paratges de la ciutat i dels seus habitants perfilant així uns trets de l’entorn decadent.
A la ciutat hi ha una epidèmia de colera i les autoritats ho neguen per por a perdre els turistes, així i tot el rumor s’escampa i els estrangers comencen a marxar, menys Aschenbach que tot i haver estat un dels primers a conèixer la notícia, renuncia a marxar per poder estar a prop del jove Tadzio. Finalment l’escriptor emmalalteix i mentre veu com el jove i la seva família marxen pateix un desmai i mor. L’obra acaba amb el comentari sobre la pèrdua que ha representat la mort de l’escriptor.

Els diaris personals de Mann, publicats el 1975, revelen la seva lluita interna contra una homosexualitat sempre latent, que es va reflectir en els seus llibres, molt especialment en la seva coneguda obra La mort a Venècia (Der Tod in Venedig, 1912). En el llibre de Gilbert Adair The Real Tadzio, es descriu com, l’estiu del 1911, Mann es va allotjar al Grand Hôtel des Bains de Venècia amb la seva dona i un germà i es va sentir atret per un angelical nen polonès d’11 anys, anomenat Władysław Moes. Considerada un clàssic de la literatura homosexual, La mort a Venècia ha servit de base per a una pel·lícula de Visconti i una òpera de Britten.
Alfred Kerr, crític alemany detractor de l’escriptor, es va referir sarcàsticament a la novel·la, ja que «convertia la pederàstia en quelcom disculpable si era exercida per les cultivades classes mitjanes». Mann va tenir, quan era jove, una estreta relació amb el jove violinista i pintor Paul Ehrenberg de la que no es coneix la transcendència. Tanmateix, l’escriptor escollí casar-se i formar una família. Les seves obres també presenten altres temes sexuals, com l’incest, en l’obra Der Erwählte.

Primera edició: Abril, 2015.

Segona edició: Juliol, 2015.

Tercera edició: Maig, 2019.

També podeu descarregar-vos i llegir la traducció d’aquesta novel·la al castellà de Martín Rivas (La muerte en Venecia) i al català de Joan Fontcuberta (La mort a Venècia).