Jordi Coca

Jordi Coca
Barcelona, 20 d’octubre, 1947

Jordi Coca i Villalonga és un doctor en Arts Escèniques, escriptor i dramaturg català. Les seves obres de narrativa s’han traduït al castellà, anglès, francès i italià. És considerat un dels membres destacats de l’anomenada generació literària dels 70, i ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaquen el premi Documenta, el premi Josep Pla, el Premi Nacional de la Crítica, el Ciutat de Palma, el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil i el Premi Sant Jordi de novel·la, entre altres. Gran part de la seva carrera professional ha estat vinculada a l’Institut del Teatre.
A 14 anys va sentir una forta atracció pel món del teatre, pel que, en acabar el batxillerat, va començar a estudiar art dramàtic i a estudiar filologia catalana a la universitat. Paral·lelament, va començar la seva carrera literària l’any 1971 amb la novel·la Un d’aquells estius (Els Lluïsos). Amb els anys ha publicat desenes de llibres, abastant la novel·la, narrativa breu, poesia i teatre. Destaquen, entre d’altres, la novel·la La japonesa, premiada el 1992 amb el Premi Josep Pla, Sota la pols, premiada el 1999 amb un Sant Jordi i Cara d’àngel, guanyadora del premi Joanot Martorell del 2003. L’any 2012 publica la novel·la En caure la tarda.
A més d’escriptor, és dramaturg i director d’escena, i algunes de les seves obres han estat estrenades en català i anglès. Com a poeta es veu influït per la poesia oriental. Destaquen les seves versions al català d’autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashō. Pel que fa a l’assaig, s’ha centrat principalment en temes teatrals.
També ha estat col·laborador de premsa i ha conreat l’assaig sobre temes teatrals i literaris, especialment estudiant les obres de Joan Brossa, Manuel de Pedrolo i Josep Palau i Fabre.
Entre el 1988 i el 1992 va dirigir l’Institut del Teatre, institució de la qual ha estat professor d’arts dramàtiques des que el 1970 va entrar-hi a treballar com a ajudant de Xavier Fàbregas. Actualment és catedràtic emèrit. Durant el segon semestre de 1992 va ser professor visitant de la Universitat de Berkeley, i de 1993 a 1996 va ser Director dels Serveis d’Acció Cultural de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. També ha dirigit algunes obres d’Handke, Joan Brossa, Samuel Beckett i seves, entre altres.
L’any 2009 va entrar al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, del qual va dimitir el 14 de novembre de 2011 juntament amb nou membres més del Plenari del CoNCA, com a protesta pel trencament de model que proposa el projecte de llei Òmnibus. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Al marge d’un primer període de recerca formal, el conjunt de la seva narrativa es desenvolupa en tres plans diferents: d’una banda hi ha una voluntat de crònica del segle XX a Catalunya, vist sempre des de la perspectiva de personatges senzills que són víctimes dels esdeveniments històrics sense acabar-los d’entendre. En aquest apartat hi ha novel·les com ara Un d’aquells estius (Els Lluïsos), Dies meravellosos, Sota la pols o La noia del ball. En un altre registre diferent, novel·les com La faula dels ocells grecs, De nit, Sota les estrelles o L’emperador, usen temes procedents de la mitologia o de les faules per tractar qüestions relacionades amb el poder polític i la corrupció. El tercer pla narratiu de Coca és clarament de to intimista, i planteja relats amb un suport argumental mínim, on personatges generalment femenins se’n mostren aclaparats de solitud i incertesa, víctimes també de la pressió generalment injusta que la vida política i les convencions socials exerceixen en els individus. Algunes novel·les d’aquest bloc creatiu són Mal de lluna, Louise. Un conte sobre la felicitat, Lena, Cara d’àngel, Sorres blanques, etc.

LLIBRES (publicats a epubqüest)

Louise. Un conte sobre la felicitat (1993)

La nit de les papallones (2010)

TRADUCCIONS (publicades a epubqüest)

Quatre variacions sobre la mort (Maurice Maeterlinck)