Jaume Fuster

Jaume Fuster

Jaume Fuster
Barcelona, 17 de novembre, 1945
L’Hospitalet de Llobregat, 31 de gener, 1998

Jaume Fuster i Guillemó va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l’activisme cultural fou un del fundadors i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l’escriptora Maria-Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s’omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.
El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3’45 (també coneguda com Collita de sang).
Acabat el franquisme es funda l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n’és un dels fundadors i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d’altres fou membre dels col·lectius d’escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l’esquerra independentista) i un dels fundadors de l’editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.
Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya «Català, llengua oficial» emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l’any 1977.
A banda d’escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció de novel·la Bella del senyor, d’Albert Cohen.
El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d’espasa i bruixeria iniciada per L’Illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d’aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre». El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l’assassinat de Guillem Agulló i Salvador per els activistes de l’extrema dreta valenciana.
Mor el 31 de gener de 1998, a l’edat de 52 anys, a causa d’un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.
LLIBRES
De mica en mica s’omple la pica (1972)
Tarda, sessió continua, 3.45 (1976)
La corona valenciana (1982)
Les claus de vidre (1983)
Les cartes d’Hèrcules Poirot (1983)
L’Illa de les Tres Taronges (Cròniques del món conegut, I, 1983)
L’Anell de Ferro (Cròniques del món conegut, II, 1985)
La matèria dels somnis (1986)
Sota el signe del Sagitari (1987)
Per quan vingui un altre juny (1987)
Tirant lo blanc (còmic amb dibuixos de Sento Llobell, 1987)
Vida de gos i altres claus de vidre (1989)
El Jardí de les Palmeres (Cròniques del món conegut, III, 1993)
Micmac (amb Antoni Lloret, 1993)
Anna i el detectiu (1993)
La guàrdia del rei (1994)
La mort de Guillem (1996)
Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.